Arts [3] Pintura agressiva

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

En Domènec Galí Maties estava més que satisfet de la seva obra. De sempre havia cregut que el seu estil de pintura era possiblement massa agressiva i per això no era gaire ben rebut entre el cercle de pintors aficionats en el qual es movia, però en aquesta ocasió va trobar un mecenes de bona fe que es va decidir a exposar —mai millor dit—, la seva producció.

El primer quadre que va pintar va ésser un tigre en actitud ferotge que en un moment en què ell va badar, el va esgarrapar una mica. Quan ho explicava ningú se’l creia, tothom pensava que en la seva excentricitat aprofitava una petita rascada per a fer un xic de tabola.

En el segon, el tema va ser el d’una cacera de lleó que li va donar un xic més de feina ja que li va estripar la camisa i va tenir de fugir per cames. Evidentment ningú se’l va creure, tampoc.
El tercer, el quart, el cinquè...

***


En Domènec es dirigia cap a la sala d’exposició, quan veié una gran quantitat de persones que en sortien disparades i cridant i al darrere unes quantes feres que les empaitaven... en mala hora es va decidir a fer un quadre representant un domador en plena actuació...!

——————
Començat el 12/01/2019 i acabat d’una esgarrapada el 16/01/2019
Revisat per Pilar Campmany i Piqué el mateix 16 de gener.

Comentaris

  • Un pintor molt realista...[Ofensiu]
    Romy Ros | 08-04-2020 | Valoració: 10


    Felicitats, Joan!. Ja sé que segurament t'ho han dits tot els comentaristes anterior, però he trobat genial aquest relat. A mi, que m'agrada practicar la pintura, m'ha semblat una ocurrència meravellosa que un quadre pictòric prengui vida. Això sí que és realisme pictòric!
    Senzillament, genial, fabulós.
    T'envio una càlida salutació i agraeixo que hagis passejat per alguns dels meus relats. Els comentaris sempre són benvinguts!
    Romy Ros ;)

  • Ets genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-02-2019 | Valoració: 10

    Mira que empatollar-se una història com aquesta no és pas una cosa corrent. O,dit d'una altra manera, a mi no se m'hagués ocorregut mai. No se t'acudit mai pensar que cadascú dels que col·laborarem en aquest món màgic de RC som únics i irrepetibles. Cadascú té la seva imaginació, el seu estil, el sentit de l'humor més o menys acusat i això ens fa admirables, en el sentit literal de la paraula.

    M'encanten les teves històries però em sembla que m'ha mossegat algun animaló.

  • Perill imminent[Ofensiu]
    Pallars | 26-01-2019

    Una molt bona combinació d'humor i fantasia. Un pintor excepcional, únic. Hi ha tanta vida en el seus quadres que no deixa indiferent ningú. Només cal anar a la "sala d'exposicions" per comprovar-ho de primera mà.
    Salutacions, senyor Gausachs!

  • Reincident[Ofensiu]
    Materile | 25-01-2019 | Valoració: 10


    Ostres!! Quin pintor més valent!! Ell continua fins a la mort. Com sempre molt ben escrit i amb molt d'humor: has aconseguit fer-me riure i animar-me una altra vegada. Gràcies Joan!!
    Una forta abraçada!!
    Materile

  • Segueix....[Ofensiu]
    rnbonet | 23-01-2019

    ... amb el teu humor benintencionat, lúdic..., pretesament ingenu, de vegades.

    Fins el pròxim, amic! Salut i rebolica!

  • Alegre i deliciós[Ofensiu]
    brins | 23-01-2019 | Valoració: 10

    Un relat àgil i divertit que tot i estar ple de fantasia, conté un xic de veracitat. Un pintor sempre s'endinsa dins d'allò que pinta, no és estrany del tot, doncs, que senti de debò tot el que explica..

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 23-01-2019

    Com no podria ser d'una altre manera, ens ofereixes un relat ben divertit.
    Que serà que quan començo a llegir un relat teu, ja començo a riure?
    Segueix així

  • Gràcies Joan...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-01-2019

    Per llegir-me el poema de Esperança anhelant, i per les teues paraules que m'alegren molt. Doncs sí, és difícil quadrar un sonet en castellà a català. Jo crec que m'ha eixit prou bé i amb una bona relació.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • ...quina por![Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 22-01-2019 | Valoració: 10

    Molt bé Joan, divertit, com tots els teus; simpâtics i d`humor fi.

  • ¡Ai, les feres....![Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-01-2019 | Valoració: 10

    Doncs vaja, que una fera pintada haja d'esgarrapar a una persona... ja ja ja ja ja... molt entretingut i molt simpàtic relat, que m'ho he passat divertit. Ja pot estar En Domènec molt satisfet.
    M'ha agradat molt com ho redactes, Joan.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • Hahaha...[Ofensiu]
    Annalls | 18-01-2019

    Bon relat de pintura i fantasia !
    No penso venir a la propera exposició, no cal que m'ho demanis!

  • joandemataro | 18-01-2019 | Valoració: 10

    m'ha fet il·lusió tornar a llegir un text teu. No perdis el bon humor i no deixis de regalar-nos-el!
    Una abraçada i records
    Joan

  • També[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-01-2019

    Llegit! D'una esgarrapada i amb un somriure.
    Gràcies per ser-hi sempre, llegint, comentant, escrivint...
    Fins al proper relat, Joan!

  • Vida pròpia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-01-2019 | Valoració: 10

    Ja veig que la pintura pot tenir vida propia. Això no seria cap problema, si no fos que els protagonistas poden dir-hi la seva i nyaca! Com sempre, el teu estil personal, proper, humorístic i ben escrit ens ha fet pasar una magnífica estona. Una abraçada, Joan.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.