Arts [2] Diàleg frustrat

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

DIÀLEG FRUSTRAT
—quadre únic—


Ens trobem en el taller on treballa un afamat escultor. Parem atenció a la conversa que tenen dos dels nostres personatges...

—…
—Així, tu creus que en Moisès va fer bé a no contestar a…
—I tant que va fer bé!
—Per què ho dius? És de molt mala educació no contestar quan et fan una pregunta o et conviden a parlar.
—Sí però en Moisès ja n’estava una mica tip que el piqués i repiqués tant últimament.
—Doncs mira, raó de més. Tenia motius per queixar-se!
—En això comparteixo el que dius, però ja saps que en Moisès és del morro fort.
—Serà del morro fort, com tu dius però potser no es qüestió d’aguantar tant. Tothom té dret a fer-se valdre.
—De vegades, comences a fer les coses sense saber per què i, a mesura que passa el temps et mantens en la teva actitud per tossuderia.
—Sí! Però mantenir una actitud quan més aviat hi tens a perdre no paga la pena.
—Mira, ni a tu ni a mi, de moment no ens ha tocat rebre gaire, per tant no sabem com respondríem... això no vol dir que...
—D’acord, d’acord, deixem-ho córrer... Calla! Calla un moment... se senten passes...


Entra en escena en Miquel Àngel; a les mans hi duu les eines necessàries per al treball del dia. [El que pensa ho diu en veu alta perquè sinó el públic no ho sabria...]

—Mira que em va fer emprenyar en Moisès, després de la feinada que m’ha donat, l’amor que he posat en la meva obra, la delicadesa dels meus cops per esculpir-la, la tendresa amb què me la miro i que no vulgui parlar amb mi... Avui, avui li tornaré a demanar i si no em contesta sóc capaç de carregar-me’l a ell i a dos o tres figures més!

En Miquel Àngel surt d’escena per l’altre costat. Així que ha sortit, les dues figures del nostre diàleg anterior, es miren i sense dir-se res se’n van de puntetes mentre cau el teló lenta i silenciosament

———oOo———


Afortunadament, Miquel Àngel, no va fer cap destrossa, i actualment podem gaudir de les seves obres.

——————
Escrit el dijous 13/12/2018.
Tornat revisat per Pilar Campmany i Piqué el diumenge 16/12/2018


Comentaris

  • Més Moisès![Ofensiu]
    Pallars | 19-02-2019

    Es veu que el senyor Moisès - amb permís del gran Miquel Àngel- dóna molt de sí, trobo. Una bona font d'inspiració que llueix en aquest "diàleg frustrat". O no!
    Salutacions, senyor Gausachs.

  • Vaja diàleg. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-01-2019 | Valoració: 10

    Estupend relat i molt curiós, amb molta delicadesa i és fantàstic i a la vegada molt bo i amb bon somriure en tot el seu contingut.
    Me'n canta com escrius amb molta sinzeritat i expressat-ho molt bé.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • La veritat és que al Moisès [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-01-2019 | Valoració: 10

    de Miquel Àngel només li falta parlar. I suposo que el teu quadre teatral té a veure amb alguna anècdota de l'escultor amb la seva obra. Al menys em sona. Ja m'explicaràs la història.

    Joan, sempre em sorprens amb alguna cosa nova. I ets dels pocs preferits que tinc a RC que no paren de produir literatura i de fer-nos gaudir amb les seves històries. Hi ha molta gent que ja ha plegat o que escriuen molt poc, com és el meu cas. El motiu és que penjo els poemes a Facebook i, d'aquesta manera arriba a gent que tinc més a prop i que conec personalment.

    Tu no paris, que et falten molts arts i oficis per a relatar. Estaré a l'aguait.

  • Divertit[Ofensiu]
    Naiade | 23-12-2018 | Valoració: 10

    Com ja ens tens acostumats, una obra d'art que en començar a llegir ja sé que m'agradarà.
    BON NADAL !!!!

  • Sorpresa![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-12-2018 | Valoració: 10

    Sempre és un plaer llegir-te, però ara hi afegeixo la sorpresa d'escriure en un nou gènere literari, el teatre. I mira, malgrat la brevetat de l'obra, l'objectiu és assolit. La proximitat dels personatges, els diàlegs vius, l'humor i la serietat perfectament barrejats, la història. Hi ha una biografia novel·lada de Miquel Àngel, "La agonía y el éxtasis", d'Irwin Stone, on aquesta petita obra teatral teva hi encaixaria molt bé. Te'l recomano. Joan, una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • De teatre[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-12-2018

    Gràcies per ser-hi sempre, Joan, llegint, comentant, escrivint! Aquesta vegada ens convides a anar a teatre i a fer d'espectadors d'aquesta escena al taller del gran mestre.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181697 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.