Arts [1] Antoni, constructor

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Ja de ben petitó, l’Antoni gaudia intentant fer construccions amb les fitxes del dòmino, tot i que havia de suportar les rialles del seus dos germans quan, a les poques peces superposades, el castell se li enderrocava. Ell, però, insistia una i altra vegada i no perdia l’esperança de posar les vint-i-vuit peces una sobre l’altra i en perfecte equilibri...

L’Antoni no podia ocultar la seva satisfacció, per fi podria demostrar les seves qualitats arquitectòniques i deixaria amb la boca oberta tota aquella colla de babaus que s’havien rigut dels seus intents. Parsimoniosament, com si volgués retardar una mica el seu moment de glòria, desembolicà el regal que tenia al davant i que ja intuïa que era un joc de construccions.


——————
Escrit el dimarts 13/11/2018
revisat per Pilar Campmany i Piqué el 19/11-2018

Comentaris

  • Per cert,[Ofensiu]

    veig que has començat amb les Arts. doncs tens feina per endavant.

  • Veig que aquest relat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-11-2018 | Valoració: 10

    ha despertat els records infantils de molts lectors. Doncs jo hi afegiré el meu. El meu pare era fuster, feia mobles de fusta, fusta, i quedaven molts retallets que utilitzàvem per l'estufa a l'hivern. Com que en teníem molts a les golfes, hi jugàvem al terrat fent tota classe de construccions segons la llargada que tenien els retalls. S'hi afegien els veïns i muntàvem uns castells i unes construccions que feien goig.

    Ja veus, nosaltres, com segurament tu també, jugàvem amb lo que teníem a mà. Només un dia a l'any, per Reis, teníem alguna joguina nova que, per cert, jo no en demanava mai, només volia llibres juvenils, que llegia i rellegia durant tota la resta de l'any.

    Salut i sort!

  • Vols dir?[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 26-11-2018

    Vols dir que li anirà millor amb el joc de fustetes que amb les fitxes del dòmino? Millor si el joc de construcció és un lego on l'equilibri no es tan important, perquè sembla que el pobre Antoni no té gaire pols.
    Bon curs relataire, Joan!

  • Genis[Ofensiu]
    kefas | 25-11-2018

    El fet de que comencem igual que alguns genis no vol dir que acabem com ells. Jo també feia virgueries amb les fitxes del dominó, però era més de Meccano i alguns dels ginys que vaig muntar s’assemblaven als de Calatrava. Va ser una desgràcia per a mi i, potser, una sort per a la humanitat que no triomfés com ell

  • Un bon regal![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 24-11-2018 | Valoració: 10

    Recordo que quan era petita també jugava, junt amb els meus germans, a construir torres amb les fitxes de dòmino. Però com que al meu pare no li feia gota de gràcia, ens havíem de conformar amb el joc de cartes, el qual resistia millor els nostres salvatges enderrocs.

    Un petó, Joan

    Pinya de rosa

  • No sé, no sé...[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 21-11-2018

    Que li agradi construir no implica que arribi a ser un bon constructor. Però pot arribar a ser arquitecte, que una cosa no té a veure amb l'altra.
    Salutacions, Joan!

  • Constància[Ofensiu]
    Materile | 21-11-2018 | Valoració: 10

    M'agrada l'Antoni!! És molt eixerit i constant!!! Al final té un premi: un regal!
    Molt bo, com tots els teus relats, però aquest encara més... per la seva longitud. Amb poques paraules, una bona història. Un bon començament de curs!!
    Una abraçada,
    Materile

  • Un relat mot curiós: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-11-2018 | Valoració: 10

    Realmente l'Antoni, té qualitats molt bones, què bé!
    ja ja ja ja... què ingeniós... ets...
    M'ha agradat molt, com ho descrius...

    Una salutació saludable...

    Rafael Molero
    Perla de Vellut

  • I possiblement...[Ofensiu]
    rnbonet | 20-11-2018

    .... l'Antoni G. segur que arribaria lluny!

    Salut i rebolica!

  • Ieeeps![Ofensiu]
    rnbonet | 20-11-2018

    Si amb fitxes de dominó quasi feia "virgueries", imagina't amb una col·lecció completa de construccions!

    Feliç pel retrobament al Vallés!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

102 Relats

1103 Comentaris

124527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.