Article d'opinió personal: El cristianisme i algunes de les seves paradoxes

Un relat de: Sadurní d'Aloni

Sota el meu punt de vista, considero que la polèmica establerta entre la teoria Darwinista i la religió catòlica, és un tema molt complex a l'hora de desenvolupar-lo des d'un punt de vista personal. Però tenint en compte la meva experiència de tretze anys en una escola catòlica comentant diferents passatges de la Bíblia, puc expressar alguns fets o anècdotes relacionats amb aquesta i finalment amb la teoria Darwinista tot argumentat subjectivament al llarg de la redacció, quina és la meva posició envers les dues.

D'antuvi, m'agradaria exposar una sèrie de paradoxes que afavoreixen l'afirmació que la Bíblia no és més que una recopilació plagiada d'alguns mites mesopotàmics existents molt abans que aquesta es comencés a escriure com a tal. Per exposar aquesta afirmació, em basaré pràcticament amb quatre passatges de la Bíblia molt coneguts i amb una anècdota sobre el terme "parthenos" aplicat en el context de la Mare de Déu.

Per començar, ens centrarem en el passatge del Gènesi de l'Antic Testament que va del 6 al 9. Si ens posem a analitzar detingudament aquests passatges, podrem observar que s'hi poden trobar una sèrie de coincidències amb el poema de Gilgamesh, escrit 2500 anys abans de la nostra era, que parla d'un altre diluvi que comparteix bastantes semblances amb el de l'Antic Testament.
Seguidament trobem els passatges de l'Èxode que ens parlen sobre la infància i vida de Moisès. Trobem doncs, casualment, dos mites mesopotàmics semblants als de Moisès. El primer és el mite atribuït a la mitologia romana: El mite de Ròmul i Rem; i el segon mite: El mite de "Sargón de Akkad". Un cop analitzats tots tres, podem observar, doncs, que tots tenen en comú una sèrie de fets: A tots els volen matar només néixer, a tots els fiquen en una cistella i són dipositats en un riu, a tots els troba un personatge que els cria...
Un altre passatge és el del Gènesi, que ens parla de la creació de l'home i la dona. Aquest és un plagi doncs, del mite grec de Prometeu, i fins i tot conté els mateixos fonaments misògins.
Finalment, com a últim passatge, tenim el de la traïció de Judes Escariot. Segons els musulmans, quan Judes veu que van a crucificar a Jesús, ell s'hi crucifica al costat com a penitència. En canvi, segons la Bíblia tenim dues versions: La primera ens diu que Judes es suïcida tot penjant-se en una olivera, i la segona, que Judes es llença per un penya-segat i escampa les seves"tripes" per tot el camí.

Com a anècdota, segons L'Antic Testament, la Mare de Déu era una "almah" (noia jove); però quan la Bíblia es va traduir al grec, el terme "almah" es va traduir com a "parthenos" (verge). Des d'aleshores, el terme verge s'ha conservat com un acte de fe que ha perdurat fins a l'actualitat.

Així doncs, podem dir que la meva inventiva es decanta més cap a un punt de vista agnòstic. No nego l'existència d'algun ésser superior a la humanitat capaç d'haver creat el que actualment anomenem "cosmos"; però considero que ara per ara, no hi ha cap religió que em pugui convèncer amb els seus arguments per arribar al punt de creure-hi per complert. Però si hagués de ser catòlic, evidentment que no defensaria la interpretació de la Bíblia ad pedem litterae.
Per tant, com a conclusió, afirmo que sóc més partidari de creurem els fets més aviat demostrables científico-lògicament, com ara la teoria neodarwinista.

Comentaris

  • No es va penjar d'una olivera[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 30-05-2007

    En Judes, es va penjar d'un Cersis siliquastrum que com a nom comú rep el d'arbre de l'amor i també el d'arbre de Judes pel motiu expressat en els textos bíblics.

  • L'AT no parla en cap moment de la Mare de Déu[Ofensiu]
    homenot | 30-08-2005

    En primer lloc, l'AT no fa mai referència a la Mare de Déu, per la simple qüestió que en la religió jueva no es contempla l'encarnació de Déu! D'altra banda, el NT parla de "èteì ändra où ginósko"="no conec cap home" i, per tant, no fa refèrencia explícita a la virginitat, sinó a la qüestió de no tenir marit en una societat patriarcal. D'altra banda, és evident que després de l'Exili babilònic, el poble jueu adoptà tradicions i creences mesopotàmiques i, fins i tot, cananees, però afirmar que la creença en un únic Déu immanent i que estableix una aliança amb un grup humà (¡) és un "plagi" dels mesopotàmics representa tenir un gran desconeixement de la situació històrica i social de l'antic Israel. El fet que hagis estudiat en una escola catòlica no et converteix automàticament en un exegeta o un biblísta.

  • A Tiamat,[Ofensiu]
    Sadurní d'Aloni | 06-06-2005

    Hola Tiamat. Sí que tens raó, segueix una pauta acadèmica molt ben influeciada. De fet, tot el que penjo en aquesta web, és de quan tenia qinze i setze anys; i ara e tinc 18. Són coses que tinc sempre per l'ordenador i que no sé què fer-ne. Aleshores, les penjo aquí perquè no les publicaré en format llibre.

  • una cosa semblant..[Ofensiu]
    Tiamat | 08-05-2005

    .. vaig llegir en un llibre d'història d'Isaac Asimov, no sé si la Tierra de Canaán o al Cercano Oriente (em decanto més per creure que és en aquest últim..), on parla sobre que els sumeris encara havien exagerat més l'edat d'alguns patriarques, i que els que després van escriure la bíblia, ho van escurçar (van deixar com a edat més llarga i raonable la de Matusalem!), i la llegenda de Giglamesh (de la qual tu també en parles), doncs la seva forma potser també té a veure amb la serp d'Adam i Eva. I més coses hi ha, però ara no ho recordo.. :P

    respecte el text, he vist que és una organització molt clàssica (influències d'haver estat a l'ensenyança?). Comences amb una introducció, on sembla que hagis de parlar tant del darwinisme com de les paradoxes de la religió catòlica, però vas llegint i el text és bàsicament els plagis de la Biblia, amb un petit paràgraf final per justificar, de passada, la teva opinió respecte el tema. Suposo que, si seguies l'estructura d'un text d'opinió on compares dos temes(això ho he fet a anglès!): introducció-la teva opinió sobre un tema (amb exemples)-la teva opinió sobre l'altre tema (exemples)- i finalment, la teva opinió relacionant els dos temes. He trobat a faltar, doncs, la penúltima part.

    Jo faria, o bé fer aquesta penúltima part, o bé no posar-ho com a article d'opinió i em dedicaria més extensament a les paradoxes, potser buscant-ne més, o.. no ho sé, és una idea.

    Per cert, personalment em declaro atea, no agnòstica, ja que , per la meva manera de veure les coses, no puc creure en cap moment que hi ha alguna força superior que intenti donar sentit a res.

    Una abraçada

    Tiamat