Art!

Un relat de: Eric Martinez
Collons... encara tinc sentit de l'humor, fixat! Miro els demes continuar amb un somriure al rostre, i el meu només mostra la falsedat del meu ésser.

La falta d'art és un dels motius, però sobretot la popularitat, haver tingut, i haver deixat de tenir, els aplaudiments, les critiques, les oportunitats... tot a la merda.

Donaria el que fos per sentir aquell terra sota els meus peus.

La fama de la meva matança... l'art reflectit a les meves morts... als meus assassinats...

La masturbació tampoc em treu l'ànsia, la impotència social, aquell regust d'incertesa...

Necessito que algú em digui que sóc bo... que aquells somnis americans tornin a ser reals, no només oportunitats desaprofitades...

L'acceptació... perquè... estar mort és una merda... però l'oblit... És una putada!!!

Però no passa res... sé com aguantar... la meva fortalesa fa que sigui resistent com els virus, xiuxiuejant a l'oïda de tots aquells artistes que dubtin que fer... o no fer... quan la fulla del ganivet, encara està seca.

Comentaris

  • Moltes Gràcies[Ofensiu]
    Eric Martinez | 25-01-2018

    Moltes gràcies per les teves paraules Aleix!

  • Transparència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat transparent, clar, sense vergonya. Una manca de consciència que fa feredat. Un retrat dels EUA més bèstia. Però és que hi ha gent així, demanant protagonisme com sigui, encara que sigui matant. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Gràcies Vicent[Ofensiu]
    Eric Martinez | 22-01-2018

    Moltísimes gràcies per les teves paraules Vicent!

  • Inquietant i crític[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-01-2018 | Valoració: 9

    Un relat molt inquietant. Imagine que el context se situa als Estats Units i que hi ha certa crítica: somni americà, frustracions, monstres... Un text original, on has sabut suggerir amb paraules apropiades.