Art!

Un relat de: Eric Martinez
Collons... encara tinc sentit de l'humor, fixat! Miro els demes continuar amb un somriure al rostre, i el meu només mostra la falsedat del meu ésser.

La falta d'art és un dels motius, però sobretot la popularitat, haver tingut, i haver deixat de tenir, els aplaudiments, les critiques, les oportunitats... tot a la merda.

Donaria el que fos per sentir aquell terra sota els meus peus.

La fama de la meva matança... l'art reflectit a les meves morts... als meus assassinats...

La masturbació tampoc em treu l'ànsia, la impotència social, aquell regust d'incertesa...

Necessito que algú em digui que sóc bo... que aquells somnis americans tornin a ser reals, no només oportunitats desaprofitades...

L'acceptació... perquè... estar mort és una merda... però l'oblit... És una putada!!!

Però no passa res... sé com aguantar... la meva fortalesa fa que sigui resistent com els virus, xiuxiuejant a l'oïda de tots aquells artistes que dubtin que fer... o no fer... quan la fulla del ganivet, encara està seca.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: