Cercador
Ars Vivendi
Un relat de: deòmises- Compartir:
Com qui camina entre perills
I deixa enrere dona i fills,
La lluïssor -la veu antiga-
Enlluerna la vida, amiga
D'escapolir-se en els seus dits,
D'oferir la vetlla als sentits
Mentre la son queda adormida
Dels plaers fervents a l'eixida.
Com qui camina entre perills,
Entre somnis tornats espills,
La llum ens guia a la sortida
De l'erm laberint on la vida
Esdevé ofrena de la mort,
Subtilesa per al record.
Comentaris
-
T'havia comentat[Ofensiu]Gertrudis | 19-11-2007 | Valoració: 10
l'altre poema amb el mateix títol. I aquest el comento ara, havent rellegit els dos al mateix temps. En aquest "Ars vivendi" no treballles tant la rima i el vers però això no vol dir que sigui de inferior complexitat. Segueixes amb la mateixa tònica
l´Autor
373 Relats
1009 Comentaris
306907 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978