Ars Vivendi

Un relat de: deòmises

Com qui camina entre perills
I deixa enrere dona i fills,
La lluïssor -la veu antiga-
Enlluerna la vida, amiga

D'escapolir-se en els seus dits,
D'oferir la vetlla als sentits
Mentre la son queda adormida
Dels plaers fervents a l'eixida.

Com qui camina entre perills,
Entre somnis tornats espills,
La llum ens guia a la sortida

De l'erm laberint on la vida
Esdevé ofrena de la mort,
Subtilesa per al record.

Comentaris

  • T'havia comentat[Ofensiu]
    Gertrudis | 19-11-2007 | Valoració: 10

    l'altre poema amb el mateix títol. I aquest el comento ara, havent rellegit els dos al mateix temps. En aquest "Ars vivendi" no treballles tant la rima i el vers però això no vol dir que sigui de inferior complexitat. Segueixes amb la mateixa tònica

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

346 Relats

936 Comentaris

249452 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978