Arriscat

Un relat de: llpages
El metge forense dictaminà que la víctima havia patit una secció transversal de la jugular provocada per un objecte molt afilat, amb vessament irreversible de sang.
La posició de les mans del difunt suggeria la defensa impotent a un atac sobtat al coll. Entre les extremitats entortolligades, talment com un macabre pitet desprès amb violència, un full de paper, mig rebregat, oferia un marge tacat d’un color vermell fosc.
L’àrea del full que no havia estat envaïda pel preciós fluid humà contenia un text perfectament llegible: “... fart de ser sempre el malvat de la novel•la, l’ase dels cops de l’argument, menyspreat pels lectors i, el que és pitjor, per tots i cadascun dels personatges de l’obra, he decidit posar fi al meu dissortat destí atemptant contra qui ha deixat anar tanta tinta insultant i vexatòria en la meva persona.”
L’inspector tancà el cas per falta de proves.
Al vespre, ell mateix va donar-se de baixa del concurs literari de novel•la negra convocat pel departament de policia del barri. El protagonista creat per la seva imaginació en cap cas sabia si hauria acceptat el tou de refinada maldat amb què l’hauria dotat i, és clar, preguntar al seu personatge de ficció el seu grau d’afartament en el reguitzell de malifetes que li havia pensat d’assignar només era possible després d’escriure el relat, moment en què la ficció, per dir-ho d'alguna manera, es fa realitat.
Donades les circumstàncies viscudes recentment, l’autor preferí no córrer riscos.


Comentaris

  • De terror...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-03-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt bo i amb molta intel.ligència, on l'inspector va tancar el cas, doncs on estaven les proves? I qui el va assassinar? Molt bé i amb molta qualitat. Tens molta imaginació redactant-lo.
    M'ha agradat, Lluís.
    Un salut.
    Perla de vellut

  • La jugular seccionada[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-02-2019

    Si ja costa prou escriure un relat, imaginar els personatges, crear-los una personalitat… No vull ni imaginar que el protagonista es suïcidi abans que l’autor comenci a escriure, només d’embastar-lo al seu cervell.
    M’encanta el surrealisme del relat i em sorprèn la ràpida acceptació del policia. En un món real ens negaríem mil vegades a acceptar que la nostra ment pot crear monstres de veritat, a no ser que fóssim nosaltres mateixos...
    Al pobre inspector se li ha suïcidat la inspiració...

  • Pèls de punta...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 21-02-2019 | Valoració: 10

    Aquest tall a la jugular i la sang regalimada m'ha fet pensar en una seqüència de la peli-cula: "Mientras duermes". Un relat de tall macabre amb una posada en escena formidable i sobretot amb desenvolupament de l'argument del guió d'allò més inesperat, que et deixa amb una certa incògnita. Aquest, al igual que el que vas escriure sobre l'autòmat de la Monyos, palesa la teva facilitat per aquesta vessant literària que elabores amb molta precisió i psicologia criminal. Quina por! Nil.

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

228 Relats

1003 Comentaris

296517 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.