ARRIEM BANDERES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Veig tantes banderes i en tants dies...
Tanta gent al carrer cridant consignes...
Reconforta, segur, sentir-se part d’un tot.
Mes les masses acaben per perdre la raó.

El mateix nom, massa, ho deixa ben clar:
una barreja on la part ha perdut la identitat.
On els ànims enfervorits porten les de guanyar
i la reflexió serena es rendeix a la inconsciència.

De veritat hi ha tants patriotes a casa nostra?
No fa tant que no vèiem cap pavelló als balcons,
ni els de dues franges ni tampoc els de quatre,
que al capdavall vesteixen els mateixos colors.

En quantes pel·lícules, de Holliwood vingudes,
hem vist als seus patis el de barres i estrelles?
I sempre, sempre m’ha fet esgarrifança, repelús.
Si hi ha un “dels meus” també sorgeix el “dels seus”.

Mai havia pensat que aquella trista prevenció
la sentiria tot passejant pels nostres carrers.
Que errat anava! Més que recel diria temor.
Millor seria que cap bandera cap enemic creés.

Anhelo tant que els colors ornant els balcons
els donin, com sempre havia estat, les flors...
I si sortim al carrer per demanar justícia
l’estendard sigui el de la pau i companyonia.

Comentaris

  • Comprenc el teu sentiment[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 11-11-2017 | Valoració: 10

    Se'ns fa una mica estrany veure tantes banderes pels carrers quan durant molts anys no n'hi havíem vist ni una. Què ha passat? Que la nostra terra s'ha indignat davant dels abusos de l'Estat i ja no cal que et digui el que estem passant últimament.
    Tot i que comprenc el teu punt de vista, penso que no és encara el moment d'arriar banderes, ans al contrari, les hem de fer onejar perquè el món ens està mirant i cal que es facin tots una idea exacta de les circumstàncies del nostre país. Després, quan hàgim aconseguir les nostres fites ( poder votar dignament) ja serà temps d'arriar-les i guardar-les al calaix.

    A mi també m'agradaria parlar amb tu però no sé d'on ets. Jo sóc de Lleida. D'on ets tu?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

130 Relats

207 Comentaris

48330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com