Arribo tard

Aquest Relat és un cant dolç a la puntualitat.

- Perdò, Joan, has dit "putua-litat" ?
- No... Puntualitat. P-u-n-t-u-a-l-i-t-a-t.

Un cop més, el meu amic el Follet, encetava la xerrameca.

- Joan, la puntualitat no existeix.
- No existeix, si ho lligues a la lògica matemàtica.
- Ja hi som ! Què vols dir ?
Puntualitat no vol dir coincidir amb una hora determinada. Vol dir arribar a l'hora.
- Jo sempre arribo tard...
- Per arribar, cal regalar...
- Què ?
- Temps.
- Però si no tenim temps. I ara tu suggereixes regalar temps !
- Per arribar a l'hora, cal arribar abans.
- Jo arribo després.
- Això no és puntualitat.
- Llavors, per arribar puntualment, cal arribar abans.
- Sí. I si no t'agrada lo del regal... ho canvio per "una bona gestió del temps".
- La gent espera...
- I en aquesta espera també hi ha un regal de temps. Moltes vegades regal neguitós, nerviós. Perquè és un robatori de temps més que un regal de temps.
- Funciona aixì i molta gent ho accepta.
- I segur que també acceptaria les trobades, sense espera, puntuals.
- Sona bonic, però costa...
- Per mi la puntualitat facilita una sana relació humana.
- Potser sí.
- El temps, en certa manera, no és teu ni meu. Hi ha un temps. I cada persona el gestiona. Quan concretes el temps a un temps determinat i hi ha un altre persona o més, implicades, arribar a l'hora és un acte conscient de respecte inter-personal.
- A vegades, sorgeix un factor imprevist... que et fa arribar tard.
- D'acord. Però, hi han menys factors imprevistos, i més una deixadesa vers l'hora pactada. Perquè determinar una hora és un acord, que demana la coherència de la puntualitat.

El Follet ja no hi era. I jo segueixo oferint i rebent regals de puntualitat. I estic content i satisfet.