Cercador
Arribarà l'hivern
Un relat de: Marc FreixasMiro el Sol com espatega,
i ensopega contra el terra, per donar la força de la llum;
i cau el cel contra els meus ulls,
com quan la calor no és la d'abans, que m'enlluerna els cinc sentits,
i comença a notar el fred de mica en mica,
i a poc a poc,
i pas a pas,
fins que arribi el ple hivern, i refredi tots els cossos vius,
obligant-nos a abrigar-nos,
i a tapar-nos tots sencers,
fins i tot arramangant els nostres nassos amb la bufanda que ens protegeix.
Vindrà la nit plena d'estrelles,
però aquest fred serà més fort;
i l'oblit faré tornar de cada somni,
per dormir a dins del llit com un tronc de fusta de pi,
i oblidar-me de tots i cadascún dels meus problemes,
i somiar plàcidament,
per dormir tranquil·lament.
Bona nit!!
I tapa't per quan vingui el ditxós fred.
Comentaris
-
La cadència dels teus versos[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 26-09-2004 | Valoració: 10
És realment un poema molt bonic que et convida a veure el fred de l'hivern des d'una òptica molt més acollidora. Molt bonica la segona estrofa: és emotiva, molt profunda, reflexiva... Potser per això contrasta tant amb els dos últims versos del poema. Aquest contrast d'alguna manera m'ha sobtat... però la resta és preciós.
Gràcies Marc pels teus poemes. Estic ab-so-lu-ta-ment d'acord amb la conclusió d'en Manu.
Una abraçada,
Vicenç -
Si l'hivern...[Ofensiu]Manu Cabrales Iraltza | 26-09-2004
Si l'hivern escrivís versos com els teus, el fred seria més agradable i passar un constipat no implicaria més complicacions que passar-lo.
Enhorabona, Marc.
Manu.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872365 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.