Arrel lliure

Un relat de: Sergi Elias Bandres
Arrel creuada de la passada castanyada, no t'ofeguis en bassals de fetge brut, tecnifica la teva consciència cap a l'infinit a sorts de joventut o maduresa de formes i informes naturals.
La teva subconsciència mai s'apaga entre núvols d'àcid vermell, estigues atenta, arrel, no et creuis o si ho vols fer fes-ho perquè ets lliure, perquè el temps et va atorgant la fugida del desengany innocent o culpable per perjudici.

Amb dret o sense dret, ens pots mullar, volem, si tu també ho vols, mullar-nos amb tes gotes en qualque dimensió, no et demanem ja el fruït sinó el que tu vulguis i si tu vols.

Comentaris

  • Defensa del símptoma de cadascun[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 12-11-2011 | Valoració: 10

    No m'entengues malament, jo no volia posar sobre tu la meua manera de veure les coses, ja sé que ho entens però és una miqueta complicat, mira, cadascun tenim un símptoma, el coix, el cec, el sa, el malalt, el amant de la paella, etc. i hem de tenir la força de defendre el nostre símptoma sense posar-li'l, el nostre a l'altre, jo sé que és una paradoxa, però jo he arribat a ancorar-la després de molts anys i t'assegure, sense caure en un "tot val" jo, i només jo, m'incline per un tot val però amb límits, que són: Els que ens conformen a cada individu per separat sense voler imposar-los als altres i sense fer mal ningú.
    I et dic que és possible, però tu pots triar, com jo ho he fet en certs moments de la meua vida una altra opció, potser més o menys política o ètica, o més compromesa amb una ètica col·lectiva, i és que depén d'un munt de coses, les vivències de cadascun, etc. I dir-te que no m'amoïne, en absolut amb tu, ja saps que ets dels quatre que solc comentar tot i que no em comenten si arriba el cas, perquè en el fons tu i jo ens assemblem un munt, i ens, diguem-lo, i tampoc no penses malament, ens estimem.
    I no intente donar la meua experiència perquè la teua és la que a tu et val i et valdrà sempre, jo crec que els del 15 M, que per cert tenen coses que no m'agraden gens, com per exemple ací a València, la humiliació lingüística, tenen coses que m'agraden un munt, com aquesta que et dic. Estem no sé si a la fi o al principi de quelcom nou, un món, i vull ser optimista, en que ja no hi haja qui dirà: fes el que jo faig perquè és el que està bé. I sé que a un pare li correspon fer aquesta lletja tasca, és el seu deure amb el fill però... jo què sé, és molt complicat i caldria tota la cultura per explicar un raonament amb paraules o amb tota claretat, donem-nos el dret de la imperfecció.

    Vinga una forta abraçada i dir-te que ens seguim comentant, i ja m'imagine que et passa com a mi, que no et deu agradar que t'estimen massa, però jo ja et dic, et tinc com un amic, de la xarxa, però amic, així que ni et planteges que jo em puga amoïnar, tot el contrari.

    Vinga, salutacions des del barri de Sant Marcel·lí de València

  • Un assaig magnific[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-11-2011 | Valoració: 10

    Jo el veig aquest escrit com una mena d'exercici literari en el que trobes nous noms i metàfores i canvies a la manera de Joyce la llengua catalana, ell ho feia amb l'anglés, no és que no sàpigues el perill que això comporta, però dir-te que t'ha quedat original, saps? m'ha recordat les cançons del Sabina, de les que fruisc gairebé tots els dies amb el meu cassette, que jo sóc encara dels antics, si més no en música.

    Vinga una abraçada

    Vicent

  • Drets i inversions[Ofensiu]
    elbulli | 06-11-2011

    Lo de la inversió a la inversa és genial. I vol dir que ho has entès millor que el que ho ha escrit!!!
    De pas m'ha recordat aquella dita que diu: "les promeses tan sols comprometent a qui se les creu".

    Com és la vida, no?

  • fidelitats i traiduries [Ofensiu]
    elbulli | 05-11-2011

    I com és, doncs, que els de Barcelona encara el deixen seure en un escó de l'Ajuntament?
    I com és, doncs, que els catalans encara el deixen seure en un escó del Parlament?

    Com és que encara va amb la cara ben alta?

    Tu ets ciutatà de Barcelona?

    Jo no.

  • va com va[Ofensiu]
    elbulli | 05-11-2011 | Valoració: 10

    Amb dret o sense dret, com les consideres les infidelitats màximes?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

626 Relats

1751 Comentaris

417624 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.

eliasbandress@gmail.com


Sergi