Arrectores pilorum

Un relat de: Waldo Lideker

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

No és que tingui res personal en contra d'ell, però haig de fer-ho. No hi ha alternativa Em paguen per això! No us penseu pas que menyspreo l'adversari. Se'm posa la pell de gallina quan, per uns instants, ens mirem de fit a fit. Llavors no sé que fer amb el que duc a la mà. De vegades, sento llàstima i em cau alguna llàgrima. Finalment, em decideixo i, com que per raons òbvies més fort que ell, acabo amb la seua vida. Els qui em fan patir de debò són els parents directes de la víctima. Hi ha nits que em desperto esglaiat i penso en l'enterrament i en la situació d'una familia que ve de perdre un dels seus membres. I pensar que jo, per uns euros miserables, he estat l'executor! M'enrabio i ploro desconsoladament, com un nen petit! Ben mirat, ell no m'havia fet res, no en tenia cap culpa. Ni ens coneixíem; ningú ens havia presentat. En el fons sóc un sentimental de merda, però no puc evitar-ho. Pesen tant els crims! Em recordo d'aquella ocasió en què vaig estar a punt de suïcidar-me. Havia fet un bon treball, no es pot negar. Però qui és el valent que resta tan tranquil després d'haver matat algú que encara no ha complert els quatre anys? Una persona com jo té un nom: assassí! Sí, assassí, assassí... Confesso que aquella mateixa tarda vaig decidir posar punt final a tota la hipocresía que envoltava (i envolta) el meu món. M'haurien trobat escolat si l'Oròsia no hagués vingut precipitadament a casa a satisfer la seua devoradora ansietat sexual. I el bo del cas és que, malgrat el meu estat, ella es va permetre el luxe, abans d'avisar el metge, de suquejar la seua vagina amb el poc líquid melós que em quedava. Des de llavors, no se m'ha ocorregut més aquesta idea, no sé si per por interior o bé pel pànic que em produeix pensar que l'Oròsia pot arribar d'un moment a l'altre, àvida i calenta, i aprofitar la circumstància. La qüestió és que, a la meua manera, me'n penedeixo. Fins i tot hi ha hagut vegades que he anat a l'església a expiar els pecats. Agenollat, he pregat per l'ànima de l'últim difunt. Però, tot i la prometença que li faig al capella i a mi mateix, sempre torno a caure en la temptació. No puc fer-hi res. M'excita!
Ara em ve a la memoria un cas que em va passar mesos enrere. Tot era a punt. Jo, que ja havia superat la inicial i habitual crisi pseudopaternal, anava a definir quan, de sobte, l'enemic poruc i sotmès es va convertir en un remolí de fúria. Va desarmar-me i em va ferir a la cuixa dreta. La punzada em va treure de polleguera. Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig recuperar l'arma que havia perdut durant el forcejament i el vaig exterminar. Vaig riure ben a gust. Sempre n'hi ha que volen abusar de la humanitat d'altri! I això sí que m'emprenya.
Vaig estar internat en una clínica un parell de setmanes. M'agradaria saber qui va ser l'imprudent que va comunicar la tràgica notícia a l'Oròsia. Cada dia em venia a veure. I no és que em molestessin les seues visites; el que m'enfurismava de valent era que, a poc que em despistés, ja la tenia al damunt. I és clar jo, perquè no se li encengués la sang, la deixava maniobrar. Les infermeres no deien res perquè després, a la nit, es beneficiaven del seu silenci. Vaig acabar de les dones fins a la coroneta! Ara estic de vacances. Llegeixo molt i m'ho prenc amb filosofia. M'adono que cada dia em faig més vell. Aviat em jubilaré. Espero que el meu fill, de l'Oròsia i meu, vull dir, no segueixi les passes del pare. L'Oròsia es queixa contínuament. Diu que la professió em té moltes hores fora de casa. I té tota la raó del món! Hi ha temporades que només ens veiem a l'hora de sopar. Si no abandono a temps, el nostre matrimoni se n'anirà en orris! Ella creu que no funciono per culpa dels esforços laborals. Ja ho procuro, ja, de quedar bé, però és que no puc. De seguida em quedo més buit que una botella trencada. Qui ho sap? Potser la tensió que comporta la meua feina influeix en el rendiment sexual. No en parlem més. D'aquí cinc setmanes assassinaré per última vegada.
Aquella tarda, la plaça era plena de gom a gom. El torero entrava a matar quan Pasifae, des de la llotja, va cridar: no!, no!..

Comentaris

  • Sí, és meu[Ofensiu]
    Waldo Lideker | 20-11-2006

    És meu, efectivament, el llibre dels acròstics. Em fa content que t'ho passis bé llegint-lo i més content em fa, és clar, que m'ho comentis. Gràcies, doncs.

  • Òstia, ara que hi penso[Ofensiu]
    El follet de la son | 08-11-2006

    Per cert, és teu el llibre d'acròstics eròtics? L'altre dia me'l van recomanar i me'l vaig comprar. M'ho estic passant molt bé.

  • Agraït[Ofensiu]
    Waldo Lideker | 26-10-2006

    Gràcies pel teu comentari, Stível, venint de qui ve, una persona amb experiència en aquest món i amb una riquesa de lèxic i imaginació -pel que he pogut llegir en els teus poemes- com les teues.

  • Més que bo[Ofensiu]
    El follet de la son | 20-10-2006 | Valoració: 10

    Suspensiu final, una complexitat anímica, bestial

  • Boníssim[Ofensiu]
    El follet de la son | 20-10-2006 | Valoració: 10

    i tant que si

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Waldo Lideker

1 Relats

5 Comentaris

1042 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor