Arrapades abans d'amor

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

Tinc exaurit l'anell filosófic que em ven la dóssis de desesperació matemàtica.
Fotocopies d'una llàgrima darrere un altra, llançe l'ham i engoleixo arrapades al meu rostre.

El Per què s'enfila amb un piolet de realitat cimentada pel meu cor,bandera roiga es descarrega baixant soldada com la cremallera obessa per les meves galtes.
Surt encuadernada la clau d'un enigma, el ciri amb es drogadicte de parafina ensalivada amb sucs de la teva vagina,ara.

El rierol esberla una atzabetja de calmants, pells llimades amb llavis policromats de semen i cabells africans.Les llançes es destrueixen en formació desmilitaritzada, s'endevina, per fí, l'engruna que parirà el dens fullam amb grabadora enamorada, Àfrica i jo, junts.

Comentaris

  • Molt bó[Ofensiu]
    vio18 | 10-11-2005 | Valoració: 10

    Plasmes amb exactitut allò que sents al fer-li la'mro aquesta noia, o no ets tu?Bona calitat dels versos, continua així.