Arlequí animat

Un relat de: joandemataro
Apa! Quins ullassos té
aquest ninoi tan eixerit!
Com li brilla la il.lusió…
Què bé ens ho passarem!

Jo, pallasso de mena
i ell que sembla un trapella.
Quina gran combinació!

Au! Agafa’m amiguet,
comencem les acrobàcies
les rialles i el teatrí.
Vinga, no tinguis pas por,
fes-me moure l’esquelet.
Junts podem fer grans funcions
al món de la imaginació!

L’arlequí ja alça els braços,
Els dos somriuen….
La felicitat fa guspires

Photobucket

Comentaris

  • Lluït !!![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 23-12-2010 | Valoració: 10

    En aquests versos breus m'encantes. En llegir-los trobes música entre les paraules, i un cop trobat el ritme, es fa curt el poema. Lluït. No. Relluït.

    Abraçades,

    Toni.

  • Pallasso[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-12-2010 | Valoració: 10

    Joan, de jove jo he actuat de pallasso. I tinc uns records sensacionals.
    Al llegir el teu Relat... he sentit moltes bones pessigolles. Gràcies.

  • Bonic i tendre, [Ofensiu]
    panxample | 20-12-2010 | Valoració: 10

    jo també pallasso, em veig movent l'arlequí.
    Amb un somriure ample ple de felicitat.
    La funció torna a començar.
    Gràcies per compartir aquest bell poema.
    Avant

  • Arlequí[Ofensiu]
    Materile | 18-12-2010 | Valoració: 9

    Molt bé! M'ha fet pensar que tots som en algun moment arlequins. Quantes veritats, quina tristor amaguem darrere de l'aparença d'un arlequí.

    Joan, petons!

    Materile

Valoració mitja: 9.75