ARIADNE

L' Ariadne es una noia de vint-i-nou anys, morena amb un cabell llarg que sempre està pentinant, ulls marrons amb una mirade penetrant.Treballa amb un restaurant des de fa cinc anys i es molt animada i ben mirada per tots els seus companys.
Com gairebé cada dia, ella s'aixeca a las vuit es posa el seu uniforme de treball amb la seva placa identificativa i es prepara el esmorzar que es fa un cafè amb llet i unes torrades amb melmelada de préssec per agafar energia per començar la nova jornada de treball.
A les nou marxa de casa amb el seu cotxe de color verd metal.litzat i amb la musica una mica forta per despertar-se durant els vint minuts que te de viatge fins arribar el seu treball.
El seu treball es molt distret perquè es relaciona amb molta gent, encare que ja cops arriba a casa amb molt mal humor per tot el que ha tingut que aguanta durant el dia. Pro avui ha sigut diferent dons en començat a treballa uns nois africans que en fet que canviar la seva rutina diària .
Primer tot eren mirades uns els altres i un mig somriure per donar-lis la benvinguda, per tots era una mica complicat doncs ningú sabia el que es trobaria envers el altre. Ella i las seves companyes no paraven de comentar la impressió que tenien sobre els seus companys, primer no els i feien massa patxoca. Semblava que quant els hi manaven fer alguna cosa es molestaran per la manera en que les miraran.
A la setmana següent les relacions anaven millorant i parlant van saber que ells es molestaran perquè els manessin las dones, dons el seu país las costums son diferents i son ells el que manen. L'Ariadne els va explicar que aquí las dones igual que els homes porten un lloc de treball i tenen las seves responsabilitats. Un cop aclarit las coses van canviar i poc a poc tots van ser bons companys i van treure la feina formant un bon equip.
L'Ariadne i las seves companyes quant acabaven la jornada es dutxaran allà a la feina i després anaven fer un tomb i prendre un refresc per desconnectar una mica de la feina i desfogar-se de las pressions de tot el dia . Els nois com que no coneixien a ningú els van demanar si podien anar amb elles i així els ensenyarien una mica la ciutat i anirien aprenent a parlar més el espanyol, ja que entre ells parlaven en francès.
Entre ells van forma un grup molt bonic, compost per Ariadne,Lluisa, Aida i Lourdes i els nois Musa, Thierno, Dialló i Mamadú. Cada dia sortien i fins i tot alguns dies anaven a ballar. Las relacions cada dia es van fer més solides, i l'Ariadne sense donar-se conte es va anar enamorant de un dels xicots encare que no li va dir res, per temor de las diferents cultures i perquè sabia que els i donaria un gran disgust els seus pares. Va decidir que no surtis de dintre seu, encare que sempre buscava un petit somriure, una mirada perduda i alguna paraula afectiva per part d'ell.
Ella li va dir a la seva amiga el que li passava i la Lluisa li va dir que se el tregues del cap, que ell aviat marxaria i aleshores es faria un tip de pati per un amor d'estiu que potser no veuria més.
La seva amiga es més gran i te els peus mes a terra, veien el que li passava va dir-li que el que tenia es que buscava afecte perquè es sentia sola i estava molt fatigada. Pro en tot el que li va dir la seva amigue ella el seu pensament el tenia amb aquell xicot.
Els dies anaven passant i s'acostava el fi de temporada, ella es sentia trista perquè sabia que no el veuria més i aprofitava quelcom moment per trobars-el i parlar una estona amb ell.
Va arribar el dia de acomiadar-se del treball i L'Ariadne va esta quasi bé tot el dia sense dir res, només volia esta sola perquè ningú sabes com es sentia per tenir-se que acomiada d'ells.
La Lluisa que no era tonta, va veure com estava ella i tan aviat com va poguer va anar a fer-li costat i animar-la una mica. Va proposar-li que fessin un sopa de acomiadament tots junts i tot seguit u van dir els altres companys, els quals els hi va sembla una bona idea.
El sopar van decidir de fer-lo l'endemà de que acabes la temporada, ja que així estaríen mes descansats.
El dia del sopar l'Ariadne va anar a la perruqueria a que li fessin un pentinat que estigues radian, i després va anarsen a comprar-se un vestit ajustat que li resaltes la seva silueta.
A las set de la tarde va decidirse a donar-se un bany de escuma, i tot seguit es va maquillar i es va posar aquell vestid ajustat amb unas sabates de tacó, las seves joies i una mica de parfum.
Quant va estar arreglada se'n va anar a agafar el cotxe per anar a la pizzeria a on havien quedat amb tots els companys. El arriba es va trobar a la Lluisa que ja la estava esperant, li va donar una apretada de mans perquè estigues tranquil·la.
Més tard van arribar els seus companys i entre ells va veure el noi que li tenia el cor robat. Anava amb uns pantalons blancs i una camisa carbassa que li resaltaba el moreno de la seva pell, estava guapisim i una mica més se li llança el coll. Es va posar a sopar i tots explicaran acudits i anecdotes que havien viscut durant la temporada. El sopar va anar molt bé i quant van acabar de prendre cafè, van anar una estona el port marítim i desprès a ballar.
Quant ja portaven uns quants balls el noi li va demanar que anessin a fer un tomb per el port, perquè volia parlar amb ella i passar junts el poc temps que els i quedava. Van anar a caminar fins a las roques i es van assentar una estona, allí ell li va agafar la mà i sense aparta la seva mirada dels seus ulls, li va dir que ell també sentia per ella més que una amistat. Pro que no li havia dit res perquè també veia els problemes que hi havia i no li volia fer mal. Es van fondre tots dos amb una dolça abraçada i tot relliscant-lis les llàgrimes per las seves galtes en van fer un gran peto de acomiadament i es van fer la promesa que sempre es tindrien un gran afecte i es portarien dins els seus cors.
Quant van estar mes tranquils van anar a retrobar-se amb els altres companys, que estaven allí tots ballant molt contents.
El arribar allí tos els miraven amb ulls de complicitat i una mica de picardia.
La Lluisa ràpidament va anar a veure l'Ariadne i consolar-la. perquè sabia que la seva amigue estava malament i la necessitava.
Finalment es van prendre l'ultima copa i es van acomiadar tots en molta tristesa, perquè sabien que ja es tenia que separar i entre plors i abraçades es van acomiadar.
L'Ariadne es va quedar desconsolada, pro contenta de saber que u havien aclarit tot, li va costar una mica pro gracies a las seves amigues es va anar animant i amb els dies fa tornar a ser la que era i va seguir de nou amb la seva vida d'abans.