Argila i sang, vertígen i voràgine

La percepció de la vida tal com raja és patrimoni només d’uns quants elegits. Entre aquests he pensat d’incloure’t. La teva visió d’aquesta vida nostra tan atrafegada, a vegades insubstancial, a vegades transcendental, m’ha fet pensar en la meva. Quant de temps ha de passar per adonar-me que sóc el que sóc i qualsevol pretensió desmesurada de viure s’estavellarà sense remei contra la frustració? Els moments són bells just al moment que es viuen. Després, pots fer-ne memòria o anàlisi de cara al futur, però res més.
M’ha agrada el parèntesi que has aixecat al bell mig de l’existència. Uns claudàtors que inclouen tot un món personal que malda per ésser etern. Però, aquesta aspiració no només depèn d’un mateix. Així i tot, el meu optimisme innat m’empeny a la victòria sense claudicacions.

Ah, una altra cosa. He fet servir el teu parèntesi vital com a leitmotiv d’un poema. Aquest, Parèntesi

Gràcies pel poema i pel préstec.

Raül

a mig camí d'enlloc...

Quina força tenen aquests versos. A part que cap paraula és sobrera, té profunditat i una forma senzilla- que no simple- amb ritme intern i una estranya música. M'agrada molt, i et felicito per saber escriure tan bé.

a

Poema reflexiu que evoluciona pas a pas, des de sentir el viure molt endins, a preguntar el perquè i el com. I troba la resposta, en aquest instant efímer que és la vida, engrescant-nos a l’esforç constant de sobreviure, per anticipar-nos a la mort i acceptar-la.

M’agrada molt, perquè per damunt de tota reflexió, cada vers té sensibilitat i el poema, des del primer al darrer vers, va creixent amb força i musicalitat.

Felicitats!
Núria

paraules i silencis és també una part de l'encant que podem trobar a la vida. Compartir el què sabem a nivell visceral. Un camí dur, que tots emprenem sense tornada, molt ben descrit, amb un moviment propi i excel.lents imatges.

Atlàntida,

en alguns diccionaris no està, i a l'enciclopèdia catalana tampoc.

Però he trobat algún diccionari a internet on sí que hi és, i ho defineix com:

"Remolí d'emocions o sentiments molt intensos".

És el cas d'aquest:

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0174455

D'atra banda, el corrector de softcatalà (que és el que jo utilitzo abans de publicar un text), la dóna per vàlida.

De moment, jo la també la dono per vàlida, si l'autoritat lingüistica competent no diu res definitiu al respecte.

Salutacions!

M’encanten els poemes - podríem catalogar-los de filosòfics - que fas sobre conceptes concrets i propers -els ulls, la vida - dissecant-los fins la seva essència. Preciosa la imatge de la vida entesa com un parèntesi en l’eternitat.