Cercador
Argh, va fer ell
Un relat de: touchyourbottom- Compartir:
-Vols jugar a jugar?- havia més decidit que preguntat, teclejant amb la intuïció d'una resposta afirmativa.
-I si dic que no?
-Argh! -va fer ell, per fer-se el graciós.
I d'aquella simple i argh-manera s'establí un món virtual d'alguna confidència necessària i guaridora -estalviant psicòleg, època de crisi- però, sobretot, d'imaginar i viure en un núvol que mai era igual i que per aquella mateixa raó enganxava.
La distància es mesurava en cúmuls de desig que s'extenien gens estratificats sinó condensadíssims. La passió esdevenia pluja d'estiu que, un cop expressada, satisfeia i esbrevava la calor canicular de l'home de quasi quaranta i la dona de ni quasi quaranta. La cremor abrusadora, que indefectiblement anava guanyant terreny en la conversa guiada per les ganes. El foc, energia, vida, els unia en aquell vast univers d'aigua -símbol de les emocions- comprimida.
La comunicació esdevingué afí, fina i querubina, amb tocs flonjos com el cotó de la massa suspesa en l'aire que esdevenia llit de somni.
-És, això nostre, un núvol groc de mimosa, de carolina, d'acàcia florides?
-És tot això i més.
-Argh!- ell s'escanyava còmicament i ella el visualitzava i somreia i reia.
-I si és glauc?
-Què?
-Verd blanquinós.
-Ecs, sona a mucositat no curada, pobres pulmons!- va ser la instantània reflexió d'ell. I afegí:
-De qualsevol altre color que vulguis -i jo també!- oceànida meva, nimfa, sirena, deessa...bruixa!
-Ei, però ens estem oblidant que estem jugant...no?
-No tallis l'encís. No saps com costa de trobar cotó de sucre, nuvolets com tu colgats sota pedres impensades en camins escabrosos.
-Cabró, tu, hahaha!
-Argh!-n'abusava, no es gastaven.
Va ser un període meravellosament ennuvolat. I ennovelat. La ficció sucumbiria a la realitat, esfera malparida que s'imposà. Però no...quedaria, amagat rere la lluna onírica dels dels viatges i aventures compartides, per a tots dos, del cos a cos i de l'ànima a ànima, aquell estar als magnificats núvols del setè cel que van protagonitzar un temps virtual i virtuós de les seves vides.
-I si dic que no?
-Argh! -va fer ell, per fer-se el graciós.
I d'aquella simple i argh-manera s'establí un món virtual d'alguna confidència necessària i guaridora -estalviant psicòleg, època de crisi- però, sobretot, d'imaginar i viure en un núvol que mai era igual i que per aquella mateixa raó enganxava.
La distància es mesurava en cúmuls de desig que s'extenien gens estratificats sinó condensadíssims. La passió esdevenia pluja d'estiu que, un cop expressada, satisfeia i esbrevava la calor canicular de l'home de quasi quaranta i la dona de ni quasi quaranta. La cremor abrusadora, que indefectiblement anava guanyant terreny en la conversa guiada per les ganes. El foc, energia, vida, els unia en aquell vast univers d'aigua -símbol de les emocions- comprimida.
La comunicació esdevingué afí, fina i querubina, amb tocs flonjos com el cotó de la massa suspesa en l'aire que esdevenia llit de somni.
-És, això nostre, un núvol groc de mimosa, de carolina, d'acàcia florides?
-És tot això i més.
-Argh!- ell s'escanyava còmicament i ella el visualitzava i somreia i reia.
-I si és glauc?
-Què?
-Verd blanquinós.
-Ecs, sona a mucositat no curada, pobres pulmons!- va ser la instantània reflexió d'ell. I afegí:
-De qualsevol altre color que vulguis -i jo també!- oceànida meva, nimfa, sirena, deessa...bruixa!
-Ei, però ens estem oblidant que estem jugant...no?
-No tallis l'encís. No saps com costa de trobar cotó de sucre, nuvolets com tu colgats sota pedres impensades en camins escabrosos.
-Cabró, tu, hahaha!
-Argh!-n'abusava, no es gastaven.
Va ser un període meravellosament ennuvolat. I ennovelat. La ficció sucumbiria a la realitat, esfera malparida que s'imposà. Però no...quedaria, amagat rere la lluna onírica dels dels viatges i aventures compartides, per a tots dos, del cos a cos i de l'ànima a ànima, aquell estar als magnificats núvols del setè cel que van protagonitzar un temps virtual i virtuós de les seves vides.
l´Autor
284 Relats
131 Comentaris
84210 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
"-No m'ha conegut!-Això és que mai t'havia vist"
"En el moment de morir estava disposada a estimar"
(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).