Ares i Afrodita

Callada, expectant i inquieta
Capaç d'amagar el nostre secret
fugaç i eterna alhora
Així és la nit que ens cobreix


Neixes aviat al cap al vespre i jove morts a l´ albada
Perquè tothom et recordi sempre així de preciosa


Tu ets l'única que amaga els nostres secrets
banyats com tants d'altres per la lluna de plata,
Presonera de la nit i reina de la foscor
que expectant vetlla pels amants,


Amants que com tu i com jo
Ho donarien tot perquè no es fes mai de dia,
Perquè fos de nit una eternitat,
Per deixar-se portar per sempre pels somnis que no arriben


Per ser feliços sense tenir en compte l'entorn,
les conseqüències ni la resta del món que els oprimeix
perquè no poden tirar enrere
i és massa difícil tirar endavant


Negra nit...més et val que segueixis callada i estrellada
Elegant i encobridora amb la teva capa fosca
Que no em permet veure més enllà
de la seva pell nua sobre la meva


Amaga'm, perquè això
és tot el que vull veure aquesta nit eterna


On el mar es fa foc davant meu
I ni les ones més furioses podran amb la passió
que ens domina aquesta nit inoblidable...
i possiblement irrebatible