Cercador
ARCALÍS. SORIGUERA. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Raul Pastó Ceballos feia una fotografia bucòlica d’ Arcalís poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Estac.
El nucli de població és compacte, arraïmat en un petit pla inclinat situat en un contrafort septentrional de la Muntanya de Sant Mauri, a sota i al nord-oest del lloc on hi havia el Castell d'Arcalís.
Entre l'extrem inferior i el superior del poble hi ha una vintena de metres de desnivell.
Formen el poble una trentena de cases, distribuïdes bàsicament en tres carrers, amb una placeta davant de la porta de l'església de Sant Lliser, que malgrat ser una església bastant moderna, atès el nom del sant a qui està dedicada deixa entreveure un origen medieval i fa pensar en una església anterior, possiblement romànica, a l'extrem sud-est del nucli de població.
L'antiga escola és a l'extrem nord-oest del poble, el primer edifici que hom troba en arribar al poble.
Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux[1][2] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica l'origen d'Arcalís a partir d'unes arrels preromanes que donen el basc Erkaritze, a partir del qual, per dissimilació, evoluciona fins a la forma actual. “Lloc d'arbusts” seria la interpretació del topònim.
Per intermediació de Liceri de Coserans o Lliceri, també anomenat Lleïr, Llehí (o Lleí) o Lliser (o Llisé), en aquesta hora tràgica en que la Covid.19 , s’endú un elevat nombre de persones, demanava a l’Altíssim, Senyor, tinguis pietat de TOTS nosaltres!
El nucli de població és compacte, arraïmat en un petit pla inclinat situat en un contrafort septentrional de la Muntanya de Sant Mauri, a sota i al nord-oest del lloc on hi havia el Castell d'Arcalís.
Entre l'extrem inferior i el superior del poble hi ha una vintena de metres de desnivell.
Formen el poble una trentena de cases, distribuïdes bàsicament en tres carrers, amb una placeta davant de la porta de l'església de Sant Lliser, que malgrat ser una església bastant moderna, atès el nom del sant a qui està dedicada deixa entreveure un origen medieval i fa pensar en una església anterior, possiblement romànica, a l'extrem sud-est del nucli de població.
L'antiga escola és a l'extrem nord-oest del poble, el primer edifici que hom troba en arribar al poble.
Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux[1][2] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica l'origen d'Arcalís a partir d'unes arrels preromanes que donen el basc Erkaritze, a partir del qual, per dissimilació, evoluciona fins a la forma actual. “Lloc d'arbusts” seria la interpretació del topònim.
Per intermediació de Liceri de Coserans o Lliceri, també anomenat Lleïr, Llehí (o Lleí) o Lliser (o Llisé), en aquesta hora tràgica en que la Covid.19 , s’endú un elevat nombre de persones, demanava a l’Altíssim, Senyor, tinguis pietat de TOTS nosaltres!
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424537 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.