ARC DE SANT MARTÍ I NÚVOL BLANC.

Un relat de: Miquel Pujol Mur
Hola amiga,

Avui de bon matí he pensat en tu. No et facis cap suposició ni tampoc et creguis cap cosa especial. La bona amistat és per damunt de tota passió humana.

M’he llevat i he mirat l’horitzó. L’arc de Sant Martí ocupava tot el cel. Sota seu, com protegit pel fenomen visual, un núvol blanc. Pur i net de tota ombra romania quiet i en pau.

Cap vent el movia. Cap ocell passava pel seu davant. Només els meus ulls es meravellaven de la visió.

L’olor a terra molla s’endinsava dintre meu. Era tal la bellesa de l’arc, el núvol i l’aroma a vida que el meu cor bategava alegrement.

A tu, estimada amiga, vull vendre’t aquesta miratge, aquesta olor i aquesta sensació de pau.

Vendre em diràs? Si vendre’t a canvi d’un simple, simbòlic petó.

Un senzill petó, però ple d’estimació, a canvi d’una sensació d’amistat i de pau.

Miquel Pujol Mur.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer