Arbres (pel concurs de Relats: colors)

Un relat de: Atlantis
Arbres

Rodejant el mercat han començat a florir uns arbres de flors blanques i rosades. No sé si es massa aviat, Hi ha dos arbres que miro cada dia quan passo pel seu costat. Son flors blanques com les dels cirerers. Son rosades com les del ametller. Son blanques i roses com les del cirerer i l’ametller.
Pel carrer que baixa cap a casa meva les branques dels plataners, despullats de fulles, s’abracen formant un entramat que em recorda a les mantellines i formen una filera com els frares en una processó.
La llum de febrer és especial perquè encara no som a la primavera, però l’anuncia. Anuncia la primavera i anuncia la mort. El mes de març es per a mi el mes dels morts. El Manel i el Pep se’n van anar un març. El Joan abans, però una mica més tard. El color del Joan és el groc de les mimoses.
Al voltant del Sagrat Cor, hàbitat usual en diferents marços, hi ha a un carreró on neixen, per aquestes dates, d’uns arbres petits unes flors de color lila que mes tard es transformaran en fulles vermelles- marronoses. Arbres amb aquestes fulles que m’he trobat a molts carrers de Barcelona. El que no sabia era que primer florien flors liles.
M’agrada mirar. I a Barcelona miro les façanes i els arbres, que malgrat ser una gran ciutat, creixen a diferents llocs i ens fan palès del pas del temps, ara esbojarrat com el món en què vivim.
El blanc del cirerer, el rosa de l’ametller, el lila dels carrerons, les mantellines dels plataners, el marró-vermell de les fulles i el groc de les acàcies i mimoses, que omplen moltes voreres, trenquen el gris i la negror i em parlen del què visc, del què he viscut.

Comentaris

  • Gràcies...Atlantis...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-03-2020

    Gràcies pel teu amable comentari: Un poema d'amor i de entrega, una oració. M'alegre de que t'haja agradat.
    Abraçada.
    Perla de vellut

  • Vida i mort[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-03-2020

    La vida corre, les estacions venen i se’n van, ens passen pel damunt si cal. Els arbres ens parlen de renaixença, de bellesa, de vida que continua. Un dur contrast quan alguns dies del mes són aniversaris de mort, d’arbres que mai més floriran.

  • El fet de florir[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-03-2020 | Valoració: 10


    dels arbres, cada un diferent amb color i forma és un meravellós esclat de vida, però també una glaçada tardana pot ser la mort. Exquisit relat
    Salut

  • Et dic...[Ofensiu]
    Nil | 14-03-2020

    Gràcies per entrar de nou al poema Kunta kinte. Per norma publico un poema cada mes i mig...Aquest darrer té un segon acte que tot just acabo de publicar...Durà per títol: Patatxap!, en referència al soroll que fa un cos en caure a l'aigua. Porto tres setmanes escrivint-lo. Avui, jorn de traca final, des de les 8 del matí fins ara tres quars de dotze del vespre no he parat de fer i desfer el poema, moltes hores, em cremen els ulls de tanteshores davant l'ordinador, encara no he dinat ni sopat...llevat d'un tros de formatge i 4 avellanes. Però la dedicació ha valgut la pena... em sento com es degué sentir en michelangelo en donar per acabada la Capella de sixtina. Una abraçada, Nil.

  • Colors dels arbres...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-03-2020 | Valoració: 10

    Ho expresses tan bé, aquests colors dels arbres que em sembla estar mirant-los en la teua perspectiva de relat fet amb colors. Floreixen tants arbres en aquesta primavera avançada... que aquí a Manuel el tarongers estan olorosos, que és un encant.
    Molt bon relat, Atlantis.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Parlar[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-03-2020

    Perdona si sóc tan pesat i dic sempre el mateix. Aquest cop és tot el teu esperit, els teus records, el teu amor i el teu enyorament el que es veu reflectit a les flors i els brots dels arbres.
    Sembla que tu parlis a totes les coses i totes elles et parlin a tu.

  • Prunus Nigra.[Ofensiu]
    Nil | 13-03-2020 | Valoració: 10

    A voltes anem, mòbil en mà, caminant capbaix, que no ens fixem en com van canviant de vestuari els arbres al cap de l'any. I és una llàstima!, per què cada mudada que es perd no torna a venir fins a la pròxima estació. Aquests arbres de floreta rosa i fulla color ocre, Prunus Nigra, que anomenes, m'ullpren...: Tenir la possibilitat se passejar amb tu... deu ésser una delícia, el teu magnífic relat ho palesa. Nil

  • Quines ganes![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 11-03-2020

    Eiiiiiiiii Atlantis, feia temps que no et llegia. Quines ganes tenim ja de primavera!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: