Arbre de foc

Moltes gràcies, Breu. No sabeu com d´útils són almenys per mi els vostres comentaris. Són una mica la llum que em guia per fer-ne de nous quant em trobo enmig del bosc espès de les paraules...

En pocs versos, descrius a l´arbre d´una manera sensible, poètica i al mateix temps real.

Felicitats.

Mil gràcies, Perla!!

Un poema senzill i a la vegada molt bo i amb molta imaginació, on l'arbre s'obri màgicament amb foc sobre la tardor.
Té una rítmica ignigualable, que m'ha encantat.
Un plaer de lectura, Àngel.
Una salutació...
Perla de vellut

No cal que m'agraeixis res! quan comento a algú em mou sempre l'interès envers el que ha escrit... No estàs obligat a comentar-me encara que m'he quedat amb les ganes de saber la teva opinió envers la meva poesia de caire homorotic...Si és que no tens prejudicis com li passa alguns dels relataires del bloc pel que hi pogut comprovar...Salut! Nil

No cal que m'agraeixis res! quan comento a algú em mou sempre l'interès envers el que ha escrit... No estàs obligat a comentar-me encara que m'he quedat amb les ganes de saber la teva opinió envers la meva poesia de caire homorotic...Si és que no tens prejudicis com li passa alguns dels relataires del bloc pel que hi pogut comprovar...Salut! Nil

Natura i artifici (el llenguatge). El nostre origen i una de les coses que sortosament hem sabut fer be els humans, posats en contacte.
Ànims, doncs, endinsa't per aquest camí per protegir-te de tanta barbàrie.

Aquest arbre de foc teu ha encès amb llurs brases la meva disposició envers la poesia amb reminiscències simbòliques... envers aqueixos poemes que et deixen una alenada de bon gust i et fan avinent que, malgrat el caos poètic que regna avui dia, sempre hi florirà la poesia seriosa i coherent. Nil