Ara

Ara ja està clar.
Imaginava que no era res per a tu,
però aleshores va passar.
Per què em regales falses il·lusions?
Esperances de res…

Ara les meves llàgrimes rellisquen
es suïciden rodolant per les meves galtes.
Si no hi havia sentiment,
no hagués importat, si hagués sigut un altre.
Però has estat tu.
Si no hagués passat res, no importaria.
Tot seguiria bé.

Ara ja he plorat per tu,
moltes coses van a canviar.
Pot ser en un temps,
tot tornarà a ser normal
però no sé si ara et voldré abraçar-te.

Ara ja no sé ni com em sent.
¿és així com malgastes els teus besos?
Besos que em vas regalar sense importar-te el meu cor.
Besos que ja no puc oblidar.
I sé que si tornés l'oportunitat, no la deixaria escapar.
Amb altres ulls, altres mans, altres llavis...
En la barra d'algun bar.

Ara… sospirs inservibles.
M'he convertit en l'ombra de res.
Plore gitada en el llit,
Il·lusions que desapareixen.
Plors que criden per no ser escoltats