Ara

Un relat de: aNneta28

Ara que ens tornem a parlar m'adono de lo burra que he estat intentant posar distància entre nosaltres per oblidar-te.
Ara que ens tornem a parlar m'adono de lo burra que he estat perdent tot el temps que he perdut.
Ara m'adono que segueixes sent tan genial com avans.
Ara m'adono que segueixes sent indescriptible.
Ara m'adono que recuperar el que teníem és l'únic que m'importa.
Ara m'adono...Ara més que mai...Que mai t'oblidaré.
Que és inútil posar distància, mar i terra entre nosaltres. Que mai t'oblidaré.
Que és incoherent intentar no recordar-te.
Perquè mai t'oblidaré.
I ara me n'adono.
Ara que ja he perdut tot un any.
Ara que ja només queda un curs per no tornar-nos a veure les cares.
Ara.
I no abans.
Ara m'adono de lo burra que he estat.
Ara.
I no abans.

Comentaris

  • Impresionant[Ofensiu]
    Lila | 01-10-2006 | Valoració: 10

    Sense paraules m'ha encantat, m'hi he sentit molt molt reflectida... És tan sincer... Preciós.

  • Felicitats![Ofensiu]
    diesi | 28-09-2006 | Valoració: 10

    Vull felicitar-te pel teu relat. És realment boníssim. M'ha encantat. De veritat. Pot ser és perquè aquesta història em sona, jeje, és semblant a la que estic vivint, però m'encanta com ho escrius. de debò, felicitats.

  • ara i no després[Ofensiu]
    Alessandro | 27-09-2006

    Ei! si, a vegades les persones tenim tendencia a autoenganyarnos.....no se perque, pero despres t'adones, o d'alguna forma ets concient, que t'has estat enganyant....