Cercador
Ara
Un relat de: HeuraAra que tots els mots, sobrers, esdevindrien brins d'aire perduts en el teu alè;
Ara que el món, tan gran, es resumiria en una passejada pels camins que tantes vegades em vas traçar amb el tacte de les teves mans;
Ara que els somnis més dolços es fondrien, avergonyits, indestriables d'una realitat tan plena de tu;
Ara que podríem fer nostres les estrelles, per guardar-les a la butxaca i que mai més ens manqués la llum;
Ara que ens en riuríem de les distàncies i amb un bot travessaríem la mar, podríem tocar la lluna i dormir cada nit en el jaç que només a nosaltres ens havia reservat;
Ara que els núvols podrien ser cotó que ens refugiés dels cops i ens guarís les ferides;
Ara, els mots es col·lapsen a la ment, els camins es perden i el món, vast, immens, ens amenaça. Els somnis són malsons mancats d'esperança.
Ara, els núvols són negres i densos, amaguen les estrelles i la lluna, pobres de llum, llunyanes com mai.
Comentaris
-
però...[Ofensiu]Capdelin | 24-11-2005 | Valoració: 10
l'ARA ja és passat... i tornaran altres instants futurs que es convertiran en ARA i trobaràs una altra mà amiga que et farà renéixer i veure de nou els colors que tenyiran de groc, vermell, blau i verds els grisos de la melangia...
una abraçada! -
de nou el descobriment d'un nou talent em torna a sorprendre[Ofensiu]Marc Freixas | 11-10-2005 | Valoració: 10
i és per això que et valoro amb el més alt número que tenim en aquí per valorar : 10
no sé si ho saps, però jo últimament ja no valoro gaire, gens per ser més exactes, ja que he arribat a la conclusió de que les valoracions realment si que poden ser un bon estímul per a alguns, però per a d'altres no sembla que sigui massa bona idea, entre altres coses perquè sense voler es pot crear una mena de polèmiques que no treuen cap a res en concret, i de fet sovint tinc la sensació de navegar entre dos mars quan es tracta de valorar qualsevol relat/poema de rc... però és que jo ara mentre llegia aquest teu meravellós poema tan encertat per la manera en com ho dius/com ho escrius, que sincerament, només acabar-lo de llegir m'he sentit atret de tal manera per les teves paraules, que no em queda altra opció de fer-te aquest comentari, i sobretot de col·locar-te aquest 10 ben merescut
i és que de nou
el descobriment d'un nou talent em torna a sorprendre... i de quina manera!!
felicitats heura... enhorabona, benvinguda
ara el què cal és continuar aquest llarg camí d'escriure,
i no parar mai
salut -
cada dia em sorprens...[Ofensiu]claudesol | 23-06-2005 | Valoració: 9
ninaaaaaaa, m'has sorprès de nou eh?
mesos després d'haver-nos conegut, segueixes sorprenent-me!!!
et felicito!! m'ha posat la pell de gallinaaaa!!
et trobaré a faltar eh?? fins el setembre xurri!! -
kom tu kurres no?[Ofensiu]skenamoll | 11-06-2005
M'ha agradat moltissim!!! Com a minim dintre la desesperança somies am el k podria passar. Ja es algu no?? Com tas currat les metafores, m'ha encantat!
Ara que podriam començar lestiu aket dilluns, i k ns token els collons am lexamen de català! -
m'agradat molt ...[Ofensiu]Conxa Forteza | 03-06-2005
La mar aquesta cosa tan nostra, m'agradat molt llegir-te tant per lo que dius com la forma que tens de dir-ho ..
una aferrada
conxa -
m'encanta!!![Ofensiu]papallona | 03-06-2005 | Valoració: 10
Saps que t'ho he dit que m'agrada molt aquest poema, però t'ho torn a repetir, perquè a més no t'havia pensat a valorar!!!
Besades cineta, per aqui ja t'enyoram, s'acampallengua no va ser lo mateix sense tu!!! -
Ei![Ofensiu]Thalassa | 03-06-2005 | Valoració: 9
és molt bèstia! vull dir que m'ha encantat! et seguiré llegint quan tingui temps i una miqueta de tranquilitat per assaborir-te...
Encantada de descobrir-te!
Thalassa
P.S.: no soc illenca, tot i que em desperten, ses illes i la mar, una passió fora mida...
La fotografia és preciosa
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
7 Relats
28 Comentaris
13503 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38
Biografia:
CANÇÓ DE FER CAMÍVols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria-Mercè Marçal