Ara

Un relat de: Ogigia
Tot, en silenci, espera
l’instant
que els noms abandonen
la seva importància.
Hi ha una humilitat
més poderosa
que l’abraçada de Klimt,
una absència de daurats,
de luxes i flors exòtiques.
Hi ha un gest
lleu desafiant la mort
quan la tendresa
mescla el desig amb el temps
aturat. Només un instant
aturat.

Sé que si m’abracessis
el dolor
no passaria de la porta del temps
ni la por afilaria
les ungles
en la nostra pell;
oblidaríem els noms,
el recel,
i en un gra de sorra
crearíem un món.

Encara que el temps es resumís
en l’instant de posseir-nos,
d'incorporar-nos
tu en mi, jo en tu,

i després, en separar-nos,
el temps prosseguís
colpejant la ferida

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer