Ara vuitanta-vuit

El límit que traspase
es troba en el numero vuitanta-vuit,
alli trobe la degradació humana
en cos i ment,
allí no hi ha llum.

els meus pensaments sexualitzats
m'executen,
em renaixen,
sóc el mes intel·ligent en la cova de l'oblit;
ningú parla alli de pais,
de terra,
de treball...

i en arribar a casa hauré claudicat a la base
i en la meua devilitat
masturbaré les preguntes de sempre,
no sabré on sóc.

que merda de pais vull?
és un pais?
i jo que faré ?
i tots junts que farem ?

res...