Ara vinc, xicona.

Un relat de: David Gómez Simó
El poble encara en va ple dels fets que succeïren el matí en què va morir la Roser de Can Cirera, i això que ja han passat un munt d'anys. Però, és que aquell matí en Ramon, el seu marit, amb més de vuitanta anys complerts feia poc, va baixar com cada dia a quarts de vuit fins al poble a buscar el pa i unes ensaïmades per esmorzar. Com cada dia, va aturar-se a parlar amb en Cisco del “colmadu” i amb en Tomàs que anava a collir a l'hort; la Teresina escombrava el portal i el va saludar com si res: Bon dia Ramon, records a la Roser, que fa dies que no la veig!

Quan va arribar a casa, en Ramon va sorprendràs de no olorar el perfum del cafè que sempre preparava la seva dona. Estranyat, va atansar-se fins a la cambra on l'havia deixat dormint una mica més. La Roser encara era al llit, semblava adormida amb aquell lleu somriure tan característic d'ella, tan sols que no respirava. En Ramon va acariciar-li el front i fent el cor fort va dir: Ara vinc, xicona. Llavors, va sortir de l'habitació i va trucar als nens – en Ramon i en Lluís – i a la nena – la Rosa – perquè vinguessin enseguida que la mare havia marxat per sempre i calia acomiadar-se.

Els fills arribaren en poc més d'una hora. Havien deixat la feina, les obligacions, per córrer al costat del pare. La primera a entrar a la cambra va ser la Rosa que s'aturà en sec i deixà escapar un xiscle d'emoció abans de trontollar i caure en braços dels seus germans que venien darrere, doncs, estirats en el llit hi havien els seus pares, abraçats com els havien vist tantes vegades: la mare somrient, els llavis del pare a tocar de les galtes d'ella en un bes suau i tendra. Ara vinc, xicona, creu tothom que va dir-li, com deia sempre, per després seguir-la enamorat.

El poble encara en va ple dels fets que succeïren el dia en què van morir La Roser i en Ramon de can Cirera, i això que ja han passat un munt d'anys, però és que no hem tornat a tenir un dia igual.

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • tendresa[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-03-2014

    Un relat molt tendra David! i una història molt colpidora i que de ben segur que algun cop ha succeït en la realitat, i que tu ens l'expliques amb un ritme molt engrescador i de fàcil lectura, que el fa sorprenent per la seva senzillesa.

    Felicitats per la tria de finalista!

    Ferran

  • Enhorabona ![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió Concursos

    - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement .....................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de FEBRER 2014,
    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................

  • Fidelitat absoluta[Ofensiu]
    Materile | 25-02-2014 | Valoració: 10


    Quin relat, David!!!

    Els últims moments d'una gran història d'amor. Narrada amb naturalitat i amb un final sorprenent i que, tot i ser cíclica, la història, està pensada i acabada dolçament:

    Avisa els fills, i mentre el temps passa abans no arriben, ell s'ajeu al costat del seu amor, i els dos prenen el vol, l'últim vol...

    M'ha agradat molt!

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • M'ha encantat...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-02-2014

    el títol del teu relat, així com les vegades que el vas reproduint: li donen caràcter, autenticitat a la història. Una història trista però que és llei de vida, al cap i a la fi. La unió familiar, les escenes descrites, les converses, tot plegat fa que aquest sigui un relat amb una tendresa fora mida. Molt bonic!
    Una abraçada!

  • Naturalitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2014 | Valoració: 10

    L'amor com una cosa natural, com la mort mateixa. El to del teu relat l'he agafat per aquest camí. La primera part quotidiana del passeig d'ell, saludant-se amb els veïns del poble va lligat amb la mort i la segona part del relat, amb l'arribada dels fills i el sorprenent final. Total, un relat preciós d'amor i portat amb naturalitat. Una abraçada.

    Aleix

  • Bon relat![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 18-02-2014 | Valoració: 10

    Ens portes una història d'amor preciosa, descrita amb senzillesa i delicadesa. M'agrada aquest ritme cíclic que li dónes al relat, el fa encara més ric. Felicitats pel relat i molt bona sort en la convocatòria.
    Edgar

  • Un relat sorprenent[Ofensiu]
    Naiade | 18-02-2014

    No t’imagines de bon tros el final que t’espera. Ben portat.
    Una abraçada

  • M'has dsesconcertat...[Ofensiu]

    M’has desconcertat. Així d’entrada, el to alegre o festiu que utilitzes en la narració no m’ha semblat el més idoni pel tipus de relat però, en tornar-lo a llegir ja ha estat una altra cosa. Felicitats!
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

90 Relats

457 Comentaris

113665 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares