Ara que encara pots...

DING DONG….la porta?...qui pot ser? ..les 8.. no esper a ningú…diguem? Qui es?...si si...puja...


Comença el meu nerviosisme...però que fa aquí?..a que a vengut?...que jo recordi...li he tornat totes les seves coses...
-Hola...

-Hola Lluís...passa, passa per favor no et quedis a la porta... has recordat alguna cosa mes que vulgues que et torni?.... -intent fer-me la forta, no se com o faig, per dedins ...m'estic fent figa-

-No...mira Marta...jo he vengut ...perquè...es que no se com dir-ho sense donar-te raons per creuar-me la cara...

-Jajaja ...intenta-ho..

-Be ido...me adonat d'una sola cosa...nomes una, que ma obert el cap per vora totes les demes ...sabs aquella dita famosa que diu que no sabs el que tens fins que o perds...doncs te més raó que un sant...mira...l'altre dia un company meu de la facultat al que feia molt que no veia em va dir per anar a fer unes cerveses, varem xerrar una mica de tot pero ell en un moment hem vacontar una cosa....que em queda gravada amb foc...em digué:

-Saps Lluís ....soc un desgraciat....però del grossos...tenia tot el que una noi de la meva edat pot desitjar..feina...casa...i una nina...ay Lluís amic meu...era un àngel...d'aquets que nomes apareixen una vegada...i que si el perds...et cau el mon damunt...doncs...encara vaig tenir sort..perque antes de perdre a lo millor que m'havia topat en tota la meva vida...vaig poder dir-li lo molt que l'estimava...que sense ella .... tot hagués estat fosc....i li vaig donar un peto...petit delicat...però amb sentit...que son els millors de tots...desprès...una hora mes tard...estava cercant la camisa negre a l'armari...i rebent condolences de totes les persones que a elles també aquell àngel li havia canviat la vida...nomes et donaré un petit consell lluiset...si tu has aconseguit tocar el cel...agafa'l amb les dues mans i no deixis que ningú ni res i menys una tonteria...et faci perdre-ho...d'acord? m'has entès?....venga lluís amic...corre...no perdis mes temps...ves-hi...tu no pots seguir sense ella i ella tampoc sense tu...fes-ho ara que encara pots....

-I saps Marta aquí estic per dir-te...que sense tu...les hores se em fan dies...que el dies se em fan anys...i que sense la teva rialla...perd el nord les idees i torn boig i nomes pens amb com poder recuperar una cosa a la que jo mateix....he renunciat....no marta...per favor...no ploris......vine...- eixugant-li les llàgrimes amb la mà-

-Tocam el cel junts?....