Ara que dorms...

Un relat de: Lechatnoir..

Despulla'm el cor amb la metzina dels teus llavis.
Recorda'm amb llur bàlsam la cremor d'un capvespre d'estiu.
Eriça'm la pell.
Fes-me riure.
Abrasa el meu llit amb carícies d'amor.
Fes-ne argila de les cendres.
Impregna dels teus aromes els descosits del llençol.
Cus amb aquests versos les teves nafres.
Regala-me-les.
Cola't als meus somnis.
Explica'm un conte.
Omple la cambra de plaers prohibits.
Deixa que vessin.
Forja'm de nou.
Menteix-me i digue'm a cau d'orella que m'estimes tant com jo a tu.
Fingiré entre llàgrimes que et crec.
Somriuré només per tu.
Tornem enrere.
Reinventem l'alba cada dia.
Pinta una finestra sobre aquestes parets que avui ens separen... I m'ensorren.
Deixa que entri altre cop la brisa carregada d'una esperança que ja no recordo.
Atura el temps abans que sigui massa tard.
Calla'l.
No m'escoltis...
Puc fer-te l'esmorzar cada matí en sortir l'aurora i preparar torrades amb l'almívar dels teus ulls.
O deixar-te dormir si ho prefereixes. Sovint els matins tenen gust a mal de cap, i donen son.
Allargaré per tu la nit. No marxis encara.
Dorm.
Jo seguiré aquí, mirant-te en silenci. Entrellaçant les nostres ombres amb els primers indicis de l'alba. Dejunant utopies que porten el teu nom. Jugant a tocar-te sense fer-ho. A sentir-te sense tenir-te. A estimar-te sense dir-ho.
A somniar-te desperta...

I viuré eternament sent una il·lusa, pidolant pels incerts camins de l'ànima cercant recer en un sol dels teus petons.
Fantasiejant amb tu en secret.
Somiant que em perdo a la comissura d'aquests llavis... Que em donen la vida.
I me la prenen.

Comentaris

  • IncreÏblement sublim...[Ofensiu]
    Cincdos | 12-01-2010 | Valoració: 10

    crec que no cal dir més paraules, ja està tot exposat!!!

    Salut i gràcies .)

  • No cal un titol...[Ofensiu]
    escaldot | 26-12-2009

    perqué el teu relat es con una heura enfiladissa de sentiments que dona vida a una pila de desitjos. Cap a un despertar esclaridor.
    Te llegit a partir d'un comentari teu i ho seguiré fent.
    Endavant.

  • Gràcies[Ofensiu]
    josep fornells | 07-10-2009 | Valoració: 9

    T'agraeixo de veritat el teu comentari,
    ja sé que m'han deixat comentaris que no són objectius,la majoria de gent que em coneix,cosa que d'altre banda trobo normal.
    Alguns només intueixo qui són però tampoc ho sé del cert.
    Quan algú escriu,fa música o pinta no només ho fa per ell mateix,sinó tot es quedaria al calaix.
    Torno a dir que certament tinc comentaris que no ho fan desde una vessant literaria,sinó dels sentiments que els hi desperta,provablement perquè saben de què o de qui parlo.

    És cert que parlant amb amics els hi he dit que aquí a RC em podien llegir i comentar,no m'amago de res. El que no puc fer és fer-me responsable dels comentaris que deixen.
    No els hi penso demanar que no em comentin.Que és una secta això?

    Ara,
    d'aquí a pensar que m'autovaloro o auto comento.......sisplau!
    Això és maquiabèlic.

    Com és que no anomenes els comentaris que tinc de gent que fa molt temps escriu a RC? Pocs però bons.

    Jo no tinc idea si escric bé,segurament NO. Però si el que escric desperta reaccions,encara que siguin negatives com aquesta teva,em dono per satisfet. I que quedi clar que no insulto a ningú.

    Tu saps escriure molt bé,jo no tant,i què?
    Tu no poses foto ni nom i jo si,i què?
    Visca la diversitat! Només faltaria.
    Accepto les teves crítiques
    seguiré escrivint....gràcies.

  • Força dur...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 16-09-2009 | Valoració: 10

    És un poema intens i dur. Semblaria un "innocent" poema d'amor (dic "innocent" en el sentit d'enfilall de petites perles literàries en el marc d'un amor perfectament correspost), però almenys en dues ocasiones remarques que la tristor nia en el cor de qui viu el poema.

    Per descomptat, parles de fer riure, dels somnis, dels plaers prohibits... però ai las! Arriben tot seguit tres versos que esquincen la melosa cremositat de tota la primera part del poema:

    "Menteix-me i digue'm a cau d'orella que m'estimes tant com jo a tu.
    Fingiré entre llàgrimes que et crec"

    Reprens la tendresa parlant de reinventar l'alba, però el record de les llàgrimes queda latent, i es reforça de mica en mica.

    El final, com ja et diu la Kispar, és el clímax d'un poema tens que reflecteix, en certa manera, un amor inassolible...

    "I viuré eternament sent una il·lusa, pidolant pels incerts camins de l'ànima cercant recer en un sol dels teus petons.
    Fantasiejant amb tu en secret.
    Somiant que em perdo a la comissura d'aquests llavis... Que em donen la vida.
    I me la prenen"

    Una intensitat que crema a flor de pell...

    Gràcies pels comentaris, Lechatnoir!

    v

  • Esclat de desitjos...[Ofensiu]
    brins | 30-07-2009

    Introduïts per mitjà de verbs en imperatiu que ens fan sentir amb força els teus sentiments
    d´amor. Aconsegueixes introduir-nos dins del poema des del primer moment. Enhorabona!

    Pilar

  • em donen la vida[Ofensiu]
    kispar fidu | 23-07-2009

    i me la prenen.


    un final fort i ràpid, també contundent.

    Ara que dorms... un seguit d'accions i sentiments que et faria i transmets... espero però que la mentida no arribi, que sigui cert i no te la prenguin!


    oh! tardor del 86! jo sóc de la seva primavera! ;)



    no recordo haver-me passat encara mai per aquí, però la teva visita m'ha fet arribar-hi i així poder llegir-te!

    ens veiem per aquí,
    Gemma

  • mol bé.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-07-2009

    Descrius realitats i certeses amb un dolç ritme, la melangia es pot tocar en aquets mots encadenats tan destrament.
    No deixis d'escriure, es nota que et cal per viure, i a nosaltres ens agrada seguir-te.

    Ferran

  • Emocionada i reflexada en les teves lletres de somnis[Ofensiu]
    Nyanga | 15-07-2009

    Vivim i morim entre i pels somnis...felicitats perquè entre aquestes linies he deixat un trosset de mi, he trobat un trosset de vida perduda i he recordat mil moments del passat, mil moments de somnis que maten poc a poc..
    m'ha encantat el poema, i m'has captivat des del primer mot.
    ....Dejunant utopies que porten el teu nom. Jugant a tocar-te sense fer-ho. A sentir-te sense tenir-te. A estimar-te sense dir-ho.
    A somniar-te desperta...
    Felicitats de debo Nat.

  • Els somnis no són realitats d'un dormir[Ofensiu]
    Lèvingir | 08-07-2009

    el dormir ens pot donar realitats imaginades i deixen de ser somiades per esdevenir reals.

    Lèvingir

  • és... és...[Ofensiu]
    Ari Garrido | 04-07-2009 | Valoració: 10

    ...

    GENIAL!!

    En serio, m'ha agradat moltíssim, m'hi he sentit identificada perquè reflexes com un espill el que vols dir. Tens unes frases...! Captes els sentiments per vessar-los tendrament dins un huracà de passió.
    M'encanta.
    M'ha agradat trobar-te per ací ^^
    Gràcies per llegir i comentar un poemeta meu, espere que no deixes d'escriure mai dels mais. Miraré la resta, aquest va per a preferits, que ho sàpigues :P

    Besets valencians!!

    Amira

  • Cus amb aquests versos les teves nafres.[Ofensiu]
    diesi | 18-06-2009 | Valoració: 10

    :)

    Com sempre, teu i sensual. M'encanta ^^

    A mi també m'agrada llegir-te.

    I ara que ve l'estiu ja intentaré publicar més sovint...

    moltes gràcies pel comentari, le chat noir.

    un petó!

    ||:#NaT#:||

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lechatnoir..

6 Relats

67 Comentaris

8520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Tardor del 86.

Nat.