Ara no tinc ganes de posar títol, apa

Un relat de: Tiamat

La secadora fa estona que vol alguna cosa, però no ens entenem. Li he preguntat què li passa, però sempre em respon amb un "pip" molt sec i greu, com si em retragués el fet que no sàpiga què em vol dir. Tampoc entenc el microones. El seu "clinc!" és alegre, com una pessigada innocent, però tampoc sé què significa. Li giro una rodeta que té, i ell la va fent girar tot juganer al revés del que havia fet jo, fins que al cap d'una estona, hi torna. "Clinc!". Potser li molesta, que li faci girar la rodeta. L'ordinador acaba de fer aparèixer una bomba a la pantalla. No diu ben res, ha aturat el ronroneig de quan tot va bé, i s'ha quedat ben mut, només amb aquella tètrica imatge a la pantalla. Suposo que considera que és tan expressiva que no cal afegir ni un sol mot. El mòbil, a sobre la taula, tremola i es desplaça com si tingués vida pròpia. Quan s'acosta massa al marge de la taula, el torno a posar al mig espantada, però ell s'hi torna a dirigir, tossut. Tampoc crec que es vulgui suicidar, de fet. La nevera fa una olor estranya. Pel seu posat altiu, intueixo que aquella olor no és seva, però no sé endevinar què deu ser. L'obro per mirar-li les entranyes, però tampoc veig d'on vé aquella pudor. A ella no sembla que li molesti, ja que no fa cares rares ni diu res. La minicadena no em deixa escoltar la cançó amor e morte de cradle of filth. No entenc perquè, però cada cop que poso el cd i comença aquesta cançó, es ratlla, es salta trossos, és comporta d'una manera estranya. Potser li recorda vés a saber què que li va fer mal. No n'hem parlat mai, però crec que ella no vol dir-ne res, ni jo la vull forçar. L'impressora també té un dia estrany. Avui només imprimeix de color rosa. He mirat que no s'hagués fet algun tall, però no li veig pas que tingui res. Si vol alguna cosa, suposo que ja m'ho demanarà. Sempre que no té paper m'ho diu, no? doncs imagino que aquesta vegada també. No sé, trobo que la falta de comunicació entre els meus electrodomèstics i jo és cada vegada més abismal.

Comentaris

  • je, je[Ofensiu]
    Linkinpark | 13-12-2004 | Valoració: 9

    molt bé, i diveritit sobretot, com molts altres relats teus, encara em queda molt per descobrir de la TIAMAT!!!!

  • parlar amb les coses[Ofensiu]
    Shu Hua | 08-10-2004 | Valoració: 8

    jo també parlo amb les coses: l'ordinador, si un document no m'apareix, les claus que no trobo, les croquetes que queden massa toves, el telèfon que no para de sonar... o que no sona ni a tiros, el boli que m'ha tacat la motxilla, etc. Això és senyal que tenim molta imaginació.

    He estat rumiant quin regal et podria oferir i ja l'he triat: el conte de la Blancaneus vist des del punt de vista menstrual. Encara no l'he pubicat, però ja ho faré i quan el vegis, ja sabràs que és per a tu.

    una abraçada
    Glòria

    PD
    Així que farem una sortida nocturna? Jo no aguanto gaire però hi aniré.

  • jajajajaajajjaJAJAJAJAJAA (mort x un atac d riure)[Ofensiu]
    FRAN's | 05-10-2004 | Valoració: 10

    veig k sovint tagafa una mandra tremenda a posar titols...jo en akest li fikaria...
    les meves no-converses amb els electrodomèstics.

    diria un comentari ultim tipic, xo es k després d gastarme mitja neurona en el titol, ara em fa una mandra...

    FRAN's

  • rosaur | 05-10-2004 | Valoració: 9

    ei, m'ha agradat, com tots els teus

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680793 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.