Ara no és l`hora

Un relat de: srta_squitx
L`aparent calma roman, en la seva quotidianitat, entre un brogit tan tenebrós com constant, silenciós, emmudit per la no retransmissió mediàtica. Sí, tal com m`has dit, ¿i què passa amb els altres, amb aquells que dia a dia es planyen? Colpidora pregunta que mereix ser atesa per la seva humanitat i compassió, perquè als teus ulls hi he vist l`ombra de la tristesa que necessita seguir creient en l`amor. No t`he volgut tallar aquestes ales, I`amor s`alimenta d`inspiració, d`il•lusió, de prometedores esperances, de la fe en la bondat fins i tot quan es fa fosc.

¿Qui? ¿Per què? Escolta`m bé tresor... No es pot tenir la certesa de saber el que no es vol que sapiguem, però dins la incertesa també hi ha respostes en forma de negació, de no acceptació. Si només una sola pretesa veritat ha de coexistir amb moltes mentides serà més fàcil detectar-la i sense dubtar-ho acceptar-la; tanmateix vàries veritats a mitges enmig d`algunes mentides queden molt més camuflades... Jo només et sé dir que el que es veu no és tot el que hi ha, però sóc incapaç de saber quin tipus de raó ho mou tot ni quina força teleològica la motiva.

Per a mi em guardo dos anys d`intensa batalla, d`inici d`aquest difícil viatge. Percebre l`horror i el dolor més enllà dels límits imaginables és massa punyent com per explicar-t`ho ara. Més endavant, d`aquí a uns anys, podrem xerrar amb més calma. Encara estic en procés de pair tanta tragèdia emmascarada. La vida no és tan difícil com ens la presenten, això sí, en essència; per tant ara queda`t amb aquesta creença. D`aquí a un temps ja parlarem del perquè, contínuament, ens fan la traveta o del perquè, cruelment, ja no deixen a molts ni aixecar-se de terra...

(18/08/2017)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35429 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.