Ara, les coses

M'encomanes el gest quan et passejo,
i desarmes la derrota amb abraçades de foc i gel.

No hi ha mur prou alt,
ni espai per esperar-te,
on no puguin asseure's els teus ulls.

Des d'aquí et veig;
calces la vida
i vius per tot arreu.

Prenc part d'aquesta història
que he llegit en imatges.

Ara, les coses, ja volen ser.