ara ja tot és poesia...

I posats a comentar-te, segueixo amb tu. Rere un autor tan prolífic com tu, amb poesia que desborda... amb afalacs a la teva obra, no pot faltar una mirada crítica, que assetgi alguna de les característiques no tan primmirades de l'autor que ets tu. La meva crítica va per la forma, més que pel contingut: El fet de posar la primera lletra en minúscules, el fet que sembli fet de pressa i corrents, sense miraments, resta possibilitats al teu poema, possiblement n'hi hagi més com aquest en la teva obra, com que no ho sé, no m'atreveixo a alçar la veu.

Però tingues en compte que la poesia també es nodreix de la presentació, d'una lectura agradable i passatgera però al mateix temps agradable a la vista i als sentits.

Hauràs de treballar la presentació dels teus originals, fer-los més atractius a la vista aliena, fer-los més treballats o fer-los més ben presentats. Al cap i a la fi, cadascú té el seu estil i forma d'entendre la presentació, el fons i la forma. Inclús hi ha vegades que ho veus d'una forma i al dia següent canvies d'opinió. Sobre gustos i opinions no hi ha res escrit.

A propòsit d'aquest comentari, em va bé dir-te que em sento identificat amb molts aspectes de la teva poesia... pel contingut, per la forma, per la tossudesa de voler i ambicionar penjar i penjar poemes i relats esperant que la mirada crítica ens alleugi d'alguna manera el nostre patiment en compondre i el desencadenament que se'n deriva: la publicació al cap d'uns dies, les primeres lectures, el comentari que cau... i el saber que la teva composició restarà immanent amb el pas dels anys en format electrònic i penjat d'una web, perquè qualsevol conegut o desconegut llegeixi el teu pensament i possiblement deixi la seva emprempta en forma de comentari... que restarà allà penjat... durant anys i panys.

Mentrestant, publicaré i publicaras, ells també publicaran i nosaltres seguirem publicant... passaran els anys, hi hauran vicissituds, tot serà poesia, o no serà....

A la postre... ara ja tot és poesia.

Salut, monstre poètic!


llamps!

Una reivindicació, la dels teus mots, de dues classes de goig: el goig per la poesia i el goig de viure, ambdós bellament ensamblats. Calen més poemes com el teu.