Ara ja res

Un relat de: Eriverd
Ara ja res quasi em consola
ni m'afligeix ​si no és la teva
dolçor en mirar quan s'escapola
del meu cor pres, endins la gola.
Ara ja res quasi m'esvera
ni m'afalaga ​ni menys m'encega
i és la innocent de primavera
rosa als teus pits, que sols m'encela.
Ara ja res quasi em subleva
ni m'arrossega, ​ni el coll m'ofega
i és la mirada llançada enrere
que al cap dels anys, tu vas fer meva.

Poema 942.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: