ara ja fa uns quants dies...

Un relat de: Marc Freixas

ara ja fa uns quants dies
que no escric amb gaire intensitat,
i tot i que li tinc una desmesurada debilitat a la poesia,
potser he tocat un fons massa exagerat de culpabilitat,
i en certa manera
ha disminuit aquella primitivitat de les paraules que empro en el meu fer


no en va,
ara torno a refer aquesta primitivitat de les paraules
per retornar a recomposar el meu poema,
ja que sovint és bo descomposar la pròpia vida
per després tornar-la al lloc que mereix


així doncs,
vull tornar amb força poètica altra volta nova, literàriament parlant


passats els mals moments,
passada la por no volguda,
i quan acabi de passar de llarg
el depressiu estat en el que encara em trobo immers,
us ben juro amics lectors, que tornaré més inspirat si cal
per fer-vos gaudir en el camí d'una lectura de poemes ben planers,
i no perdre l'esperança per tocar de peus a terra,
alçar el nostre puny enlaire...

continuar conquerint una victòria!!

Comentaris

  • Exactament així[Ofensiu]
    Trena | 19-10-2005 | Valoració: 9

    Ei!
    A mi també em passa això. Atravesso èpoques en les quals m'allunyo d'escriure. Casualment gairebé sempre em torna a venir de gust a partir de la tardor. Què tindrà l'estiu que em fa oblidar asseure'm i escriure el que sento?
    Bé, en tot cas, m'ha agradat llegir un cop més un dels teus poemes.
    Destaco "ja que sovint és bo descomposar la pròpia vida
    per després tornar-la al lloc que mereix".
    Sovint! I tant sovint! Tens tota la raó. Hi ha moments que cal fer com una rebobinada i recomençar, potser amb un altre punt de vista o des d'un altre sentiment....

  • Hola Marc![Ofensiu]
    ROSASP | 19-10-2005

    Moltes vegades aquesta sequera de mots no es més que un espai en blanc on comencen a germinar lentament i sense fer soroll paraules plenes de nous significats.
    És com sentir-se nu per dins, sense aquest degotall de sentiments que es vesteixen amb els versos de cada poema.
    En cada absència, en cada nova embranzida creix una nova percepció que ens ajuda a veure les coses més enllà de la mirada...

    En realitat, ja saps que mai perdràs aquesta innata vocació de donar forma a la teva veu i a tantes veus que ressonen.

    Petonets!

  • A mi tambe em passa...[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 18-10-2005 | Valoració: 10

    la musa em fot carbasses, i esta emprenyada amb mi, i estic tornan-me boig perque penso que la he perduda per sempre...

  • potser....[Ofensiu]
    Equinozio | 18-10-2005

    .... jo em sento en part aixi, de la manera que descrius... amb ganes pero sense força...

    Equinozio

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1413 Comentaris

710641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.