Ara i aquí

Un relat de: Lavínia

Adverbis

Aquí, des d'un munt de sentors,
la teva flaire
d'home moll de molts llavis
li asseca el cor

dels desitjos

Ara, des d'un munt de solituds,
el seu tacte ressec
per les carícies no trobades
et premen els ulls
de l'ànima.

Ara i aquí, des d'un munt de notes
arrossegades al so de saxos
rovellats d'enyorança,
balleu lentament i suau

en la penombra.





Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Els estralls del temps.[Ofensiu]
    Jofre | 11-08-2006 | Valoració: 10

    Hola Glòria. Has aconseguit que el poema s'amari de la sobrietat i la invariabilitat pròpia dels adverbis (Aquí i Ara) sense que els versos se'n ressentin (vull dir que la lectura és àgil i el missatge un tresor o un cant al pas del temps).

    Quan comences amb Aquí, delimites l'espai, deixes clar que la flaire d'un home que ha besat molts llavis asseca el cor del desig. I ho expliques partint de la idea que un lloc ple d'altres olors (un munt de sentors) és lògic que a l'estimada li costi trobar-lo (distingir-lo). Aquí, ja apuntes un dels efectes del pas del temps.

    Després continues amb Ara, confirmant la idea anterior (però de manera explícita) i n'apuntes una terribles conseqüència: la solitud que prem els ulls de l'ànima per les carícies no trobades). Has estat molt més directa i punyent.

    En els últims versos combines Ara i Aquí introduint una tímida mobilitat a través de notes musicals (a priori, flueixen; això sí, arrossegades i rovellades) per amorosir la solitud i convertir-la en enyorança (reforçada per la idea de penombra, com si estiguessis parlant d'una terra de ningú, una claror suau).

    En definitiva un poema excel·lent (com ja t'han comentat) i que des d'una opinió personal he volgut desgranar. És la manera de dir que m'agrada i exposar-ne abans el perquè.
    Bé, Glòria, espero que estiguis passant unes bones vacances i els cursos de formació estivals hagin estat el més agradables i útils possibles. Ja veus que aquest comentari és encadenat, tota una paradoxa per demostrar què és l'amistat (és una hipòtesi personal).

    Petons Glòria!
    Jofre.


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • AnNna | 01-10-2005

    és molt bonic! no l'he entès gaire perquè em feu aquests poemes tan ben fets dels que hi has de pensar una miqueta... i una és molt vaga... i mira... però que bonic ho és... i si m'hi posés de veritat i captés el que vols dir en realitat, sé que descobriria que encara és més genial del que penso ara...

    gràcies per escriure!

  • Els teus poemes...[Ofensiu]
    Llibre | 12-01-2005

    de jocs amb els diversos elements lingüístics són encisadors. M'encanten!

    Suposo que es deu al fet que estic enamorada de les llengües. Estimo el català perquè el duc dins meu, però tinc curiositat per tots els idiomes (malgrat que no en sé cap).

    Avui era el moment dels adverbis. El "ara" i "aquí".

    Ens parles d'ell, ens parles d'ella, i de la trobada de tots dos, ballant en la penombra. I ho fas amb una estructura treballada, que repeteix el ritme dels versos a cada estrofa perquè el poema flueixi per les nostres oïdes i ens penetri ple de bellesa.

    Ells és l'aquí. Ella és l'ara. I quan es troben s'esdevé l'ara i aquí. Genial (si és que ho he interpretat bé... i sinó: també genial!).

    Salut, companya!

    LLIBRE

    PD.1.- Si mai tens la possibilitat de retocar el poema (vull dir que els d'Omatech inclouen aquesta opció), em sembla que caldria posar un doble espai entre el vers 9 i el 10 ("et premen els ulls // de l'ànima"). Així l'estructura d'aquesta segona estrofa seria idèntica, visualment, a les altres dues. A no ser que ho hagis fet així de manera conscient per indicar algun valor que no he copsat.
    PD.2.- Moltes gràcies pels teus aclariments sobre haikú i tannka. Potser algun dia m'atreveixi a provar-ho!


  • A mi també m'ha agradat molt...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 09-11-2004

    ...perquè el llegeixo, i el trobo evanescent i real a la vegada. Fugisser i immortal... Íntim i col·lectiu...
    De totes formes, hi ha dies en què el que faig o el que llegeixo m'afecten més que d'altres (ho dic per si penses que potser flipo una mica), i avui és un dia d'aquests...

  • M'agrada molt[Ofensiu]
    Marcel Vidal | 03-11-2004 | Valoració: 9

    De veritat. Per mi: és un gran poema.