Ara com abans.

Aigua, farina, llevat mare i sal. I temps. Tot el dia, si cal.
Pesar i barrejar tot menys la sal. El llevat mare, que he estat cuidant, alimentant cada setmana, i ahir també, per tenir-lo a punt avui. Aquesta olor àcida que té. Aquest llevat que se m’enganxa als dits.
Barrejo. Amb les mans. Com els infants quan fan pastetes. És una meravella saber que això que tinc a les mans ho menjarem demà.
Ho deixo reposar una estona, en un bol, i ben tapat. Mitja hora? Vigilo, com a un nadó que dorm. Ja està? No, una mica més. Miro si el llevat va treballant, si la massa va deixant anar el midó i es va fent elàstica.
Enfarino el marbre de la cuina i poso la massa al damunt. Poso la sal per sobre. I començo a amassar. Estirar i girar. Estirar i girar. I em porta records de totes les dones que han fet el mateix abans que jo. Estirar i girar. Fent pa per alimentar les seves famílies. Estiro. Tacant-se de farina. I giro. Gaudint de la feina. Creant. Perquè cada cop és diferent.
Quan la massa té el punt correcte, la plego i la torno a posar al bol. I la tapo ben tapada. Tres hores. O potser quatre o cinc, depèn del temps, de la humitat. No en sé gaire i he d’anar vigilant. I torno a pensar en les meves avantpassades. Segur que elles ho tenien més per la mà i no els calia tanta atenció.
Ja estic arribant al final. Ultima amassada, curta, per treure l’aire i donar forma al pa. Pagès? Motllo? Barra? Per comoditat el poso en un motllo llarg, rectangular, demà serà més fàcil de tallar. Torno a tapar, cal l’última estona de repòs.
Quan ha doblat el seu volum el poso al forn. Ohhh! De mica en mica comença a coure’s i la seva olor s’escampa. No hi ha res com l’olor del pa acabat de fer. I omple tota la casa. I em fa pensar en altres llocs, en vides diferents, en la caseta que m’agradaria tenir i en la vida que m’agradaria viure. Però torno al meu pis petit, a Barcelona, a les meves coses, a la meva vida, a la vida que visc i que m’agrada, perquè és meva i és real. Com el pa que estic fent. I quan per fi el puc treure del forn... i veig el pa, torradet, d’un color preciós. El resultat de la feina de tot un dia. Com el d’abans. Ara. Avui.