AQÜIFER

Un relat de: celesti1462
AQÜÍFER

El tren grinyola
Literalment
En acabar-se la via

Ets
Com un aqüífer
A punt de rebentar
Com una banyera d'esperit
De vi
Com un tros de pa de pessic
Ensucrat
Petó de cafè
En una paperina
De tramussos

Perceps
Que no téns memòria
Però desfàs cabdells
De mots entortolligats
En els racons més foscos
De les petjades
D'aquells moments
De llum

'Si me miro en els teus ulls
Que no hi vegi reflex sino joia
Si la ratlla de la vida se m'estreny
Vulgues pintar-la de verd
I no l'allargassis'

Cosiràs una llàgrima rere una altra
Una enrampada et despertarà,
De sobte,
Llamp que fa xip,
El plor fet vestit.
T'emprovaràs la vida i sortiràs
A jugar

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

211 Relats

212 Comentaris

66572 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..