Aquests incomprensibles sentiments

Un relat de: Locell
No puc arribar a entendre tot aquest enrenou dins el meu cap.
Vaig prendre la decisió que creia adequada, no només per a mi, si no per a tu, per als dos...
Actualment tots dos estem intentant refer les nostres vides, però quan crec que tot comença a anar millor, que tot està avançant i que recordar-te o sentir el teu nom ja no em farà tant de mal, quelcom passa que fa canviar tot això.
Et veig, i únicament em ve tristesa al cap. Em parlen de tu, i l'únic que m'entra ganes és de plorar. Perquè no aconsegueixo pensar amb tu, i que em surti un somriure a la cara, que si he de pensar amb tu, únicament sigui per pensar amb tots els moments bonics que hem passat?

M'agradaria poder-te parlar, poder-te dir que m'alegro de que tot t'estigui anant bé, o que per lo menys ho sembla. Dir-te que em segueix important i m'importarà sempre la teva felicitat per sobre de quelcom més, i que m'agradaria, poder-te trobar pel poble i no haver de passar aquestes estones tant incomodes, que per lo menys jo, passo...

Soc d'aquelles persones que pensen que tot passa per una raó, i que tot hi que nosaltres ens llaurem el nostre propi camí, sol estar bastant encarrilat i si quelcom ha de passar... passarà.
Jo encara t'estimo, i crec que si hem d'acabar sent feliços junts, acabarem junts.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Locell

Locell

1 Relats

0 Comentaris

324 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor