Aquesta veritat

Ara he trobat el terme: 'aquesta veritat',
veritat falsa que es desfara, ho veig;
ho veig perque soc gran
i aquesta saviesa em confirma el patiment.
Val la pena?

Hi haura patiment i llagrimes i alguna alegria
de forma inevitable, ho veig tan clar!
Val la pena?

Els cossos ignorants d'aixo, indiferents
aliens a l'ara o al demà, es retorcen
tanmateix. No entenen la idea,
volen nomes viure aquell desig per sempre.

Hi haurà patiment; perquè no som perennes
sinó caducs i som febles
perquè no som deus,
perquè som dispars
i no ens podem fusionar en un,
que mori i visqui junt.

Baixo de l'autobus i m'allunyo.
Ells segueixen, allà, abraçats
amb els ulls tancats,
orfes, diferents d'edat,...

Un indigent rega una una palmera.
Sospeso les mamelles, idealment,
de la veina.
Penso.

'Aquesta veritat', és només meva
i hi ha gent intel·ligent que viu
despreocupada, feliç?