Cercador
Aquesta vegada sí.
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Aquesta vegada sí. Tot se' m fa borrós, em costar respirar. M'acaronen, ploren, m'estimen. Me'n vaig. Amb el vent, les pluges i les fulles de tardor que tant m'agrada agafar.
Aquella vegada no. Visc al camp. Passo fam i misèria. Hi ha els conreus i oloro el fonoll dels marges, busco el sol i jugo entre les canyes.
Aquella vegada tampoc. Sento el frenar del vehicle, massa tard. M'esclafa.
Ni aquella altra. Suro en un pou, per jugar massa esbojarradament i caure. No he pogut agafar-me al verdet lliscós...no sé nedar...
Ni l'altra. Estic parint. La crueltat amb garrot se m'acosta...no em suporta, no em vol.
O aquell cop, no encara. Vomito un líquid lleig. El verí em crema els dintres...resto estirada, quasi inert, mirada vidriosa, sota la pita de l'eixida.
Ni aquell altre cop. Perdo la memòria? Em va mossegar un gos amb la ràbia o una infecta rata salamenya?
Però aquesta vegada sí. No em lleparé més el pèl ni els bigotis, ni trauré les ungles dels coixinets rere insectes i ocells, ni ronxaré de satisfacció, ni arquejaré i estufaré el llom. No.
Perquè és la vegada que fa set.
Aquella vegada no. Visc al camp. Passo fam i misèria. Hi ha els conreus i oloro el fonoll dels marges, busco el sol i jugo entre les canyes.
Aquella vegada tampoc. Sento el frenar del vehicle, massa tard. M'esclafa.
Ni aquella altra. Suro en un pou, per jugar massa esbojarradament i caure. No he pogut agafar-me al verdet lliscós...no sé nedar...
Ni l'altra. Estic parint. La crueltat amb garrot se m'acosta...no em suporta, no em vol.
O aquell cop, no encara. Vomito un líquid lleig. El verí em crema els dintres...resto estirada, quasi inert, mirada vidriosa, sota la pita de l'eixida.
Ni aquell altre cop. Perdo la memòria? Em va mossegar un gos amb la ràbia o una infecta rata salamenya?
Però aquesta vegada sí. No em lleparé més el pèl ni els bigotis, ni trauré les ungles dels coixinets rere insectes i ocells, ni ronxaré de satisfacció, ni arquejaré i estufaré el llom. No.
Perquè és la vegada que fa set.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435864 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com