Cercador
AQUESTA REMOR...
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
AQUESTA REMOR...
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
peis carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui –diuen– irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol
Aquest xiuxiueig persistent és la vida!
Dictadures la volen fer callar.
Democràcies la volen enredar.
Ell –el xiuxiueig– és en totes les coses:
les pluges i sequeres
fan hiverns i primaveres.
Calmes i vents
desperten o adormen els sentiments.
Silencis i paraules
fan situacions encertades o bé maules.
Somnis i pensaments
entristeixen i alegren els moments.
Quan el poeta mor, viu en la poesia!
El xiuxiueig persisteix!
Si algú el matés –la follia–
ell, de la mort, naixeria!
Josep Vendrell i Torres
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
peis carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui –diuen– irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol
Aquest xiuxiueig persistent és la vida!
Dictadures la volen fer callar.
Democràcies la volen enredar.
Ell –el xiuxiueig– és en totes les coses:
les pluges i sequeres
fan hiverns i primaveres.
Calmes i vents
desperten o adormen els sentiments.
Silencis i paraules
fan situacions encertades o bé maules.
Somnis i pensaments
entristeixen i alegren els moments.
Quan el poeta mor, viu en la poesia!
El xiuxiueig persisteix!
Si algú el matés –la follia–
ell, de la mort, naixeria!
Josep Vendrell i Torres
Comentaris
-
aquesta remor[Ofensiu]Xunxi | 11-05-2012 | Valoració: 10
M’impressionen sempre els poemes d’en Miquel Martí i Pol, i m’agrada que en facis us, que el recordis, que segueixis els seus versos i que ens els facis recordar.
Gràcies Josep
mai no podran aturar aquesta remor, que un dia esdevindrà futur -
martí i pol[Ofensiu]montsepema | 11-05-2012
que gran poeta va ser Martí i Pol, tenia la força que magradaria tenir, el teu poema de xiusiueig, molt bo, defensant la terra, la llibertat que a mica en mica ens van treient, però no podran, una abraçada
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
818752 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >