Aquesta avorrida tarda de diumenge

Segur? Vols parlar del Nadal? D’acord. Sí, ja sé que quasi ja hi som. Els carrers estan il·luminats, l’enrajolat de la plaça és relliscós, falsos pares noels trepen pels balcons de les cases i les bufandes no deixen veure les cares dels vianants. I aquesta avorrida tarda de diumenge, quan acabis de dinar, t’asseuràs al sofà i miraràs la marató de pel·lícules nadalenques que fan per la televisió. Mentrestant, sobre la catifa, al costat de l’arbre de nadal, els teus fills estaran jugant amb les figuretes del betlem. La teva esposa apareixerà per la porta de la sala amb dues tasses fumejants de xocolata calenta, les deixarà sobre la taula i s’arraulirà al teu costat, tapant-se amb la manta de quadres vermells que et va regalar la teva sogra l’any passat per aquestes dates tan assenyalades. Tu li passaràs el braç per sobre les espatlles i ella recolzarà el cap sobre el teu pit i tancarà els ulls. I ara, en aquest precís moment, és quan recordaràs com de ràpid passa el temps, que era l’altre dia quan tenia tants cabells que semblava que mai me’n quedaria sense, i pareix que era ahir quan els meus fillets caminaven de quatre grapes, com han crescut! Llavors alçaràs el cap i veuràs que ja és fosc i que el rellotge marca l’hora de sopar. Però ningú voldrà moure’s perquè tots voldrien poder congelar aquest instant. Els teus fills jugant, la teva esposa entre els teus braços i tu alimentant-te amb la felicitat etèria que desprenen les cares de les persones que més estimes en aquest món. Passat aquest moment t’aixecaràs del sofà demanant que no és hora de sopar, família? I la teva esposa i els teus fills et miraran i després també s’aixecaran i aniran cap a la cuina. Ella, quan passi pel teu costat, just després dels teus fills, et farà un petó massa llarg als llavis i et llençarà una mirada tan suggerent que us entendreu sense paraules i llavors pensaràs avui convé dur els nens prest al llit, no fos cosa que- I saps què passarà a continuació? Et quedaràs una estona mirant la sala amb la mà sobre l’interruptor, nostàlgic, perquè encara hi veuràs la teva dona asseguda al sofà al teu costat i els teus fills jugant sobre la catifa, i et semblarà que ser feliç no és tan difícil. Tots quatre allà, junts, totalment despreocupats. No podria ser així per sempre? La resposta és no. I saps per què? Doncs perquè quan apaguis el llum, estimat amic, tot, absolutament tot, desapareixerà.