Aquest vespre

Un relat de: Remoh

Per que la nit no s'acabi aquest vespre,
Que els ocells piupilleigin tota la nit.


Per a les persones que els brillen els ulls,
guerrers de l'ànima, lluitadors de totes les nits.


Planyem-nos de les flors que trepitgem
mentres caminem en el nostra camí.


Una gran llum que és feta de petitets temorosos llumins ens il·luminen aquest camí.


Cada passa n'és plena de somnis aixafats en fosques nits com les d'ahir.


Aquest matí a tornat a néixer la llum que m'estimo;
Com ahir; Com ho farà demà.


Està clar i llunyà, avui la boira és més muntanya.


Cada dia és més teu i te'l duc amb més orgull.


Que l'alba no s'alci abans que pugui viure't.


Que la vida marxi un vespre després de molts dies de sol; De esplèndides nits; De veure nombrosos ulls; I d'aixafar poques flors.

Comentaris

  • Xocolatina | 20-10-2006

    hi ha dies que semblen que fan pujada " avui la boira és més muntanya", m'agrada com parles dels estats de l'anim i de les necessitats de l'anima.

    Una llepadeta per a tu,
    de Xocolatina

l´Autor

Foto de perfil de Remoh

Remoh

22 Relats

11 Comentaris

18957 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
No tinc una llarga vida que serveixi d'exemple per a ningú. Només vull viure tot deixant viure.