Aquest mur

Un relat de: papallona

Aquest mur que em separa de tu,
vol créixer constantment, ben amunt,
perquè no puguis escalar i passar
a l'altre banda, al meu costat.

Vol que et quedis on estàs,
que mai et separis de la seva vora,
que reprimeixis els teus desitjos,
que m'esborris del teu pensament.

Sap que tard o d'hora travessaràs
les seves pedres que es van debilitant,
a mesura que va creixent el teu neguit
de conèixer la meva cara més amagada,
sap que algun dia mos trobarem
en el més càlid dels anhels.

Però s'entesta a posar-hi resistència,
a fer-nos més difícil el camí,
per si qualque dia canvies d'opinió
i et quedes on estàs per sempre més,
per si desisteixes a alimentar
la teva part més somiadora.

Comentaris

  • Murs..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 26-09-2005 | Valoració: 10

    De pedra, de roca, o tan sols de cotó?
    Hi ha cops que propis murs, són del teixit més prim que mai haguem pogut imaginar, com per exemple de pell d'ànima.
    Hem d'aprendre a trencarlos, siguin quines siguin les circumstancies.
    Petonassos
    MErci pels comentaris maca!

  • dues persones, dos móns...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-06-2005

    Cal trencar aquest mur moltes vegades per veure més endins de les mirades, per poder endevinar els somnis que hi han darrera dels altres ulls.
    Moltes vegades els murs els aixequem nosaltres mateixos perquè en el fons no volem que ens vegin tal com som.
    Quan es va dibuixant l'encís vers l'altra persona, poc a poc els murs es van debilitant i les mirades són tot un món de paraules i carícies, de diferents matisos que ens fan enriquir.
    Dues persones, dos móns per poder compartir.

    Molt bonic i tendre!

    Una abraçada!

  • Aquest mur...[Ofensiu]
    Guspira | 24-06-2005

    Aquest mur que sorgeix del no res... i es fa gran i separa dues realitats que es voldrien juntar... Mai se sap que pot passar... hi ha murs que no duren ni un mes, i d'altres que poden durar centenars d'anys... fan el camí dificil com dius... poden fer-nos desistir, però també poden suposar una injecció de moral, d'orgull, quan mes dificil ens ho posen, més gran és la felicitat d'aconseguir-ho...
    Be, felicitats pel poema!! Seguiré llegint!!
    GuSPIRA

  • Murs...[Ofensiu]
    -Charl0tte. | 23-06-2005

    Dons si... murs que ens tallen el camí, o simplement que ens exposen entrabancs i caigudes.
    Poder molts són els que ens estem troban o ens falten per trovar, però si el destí ho desitja... res no inpediran.

    Tot seria més senzill sense ells oi?
    Però pensa, que no seria el mateix, el joc no tindria gràcia, no sabriem el que tenim, en canvia gràcies a ells valorem cada una de les petites coses que tenim al nostre voltant.

    No deixis mai de lluitar i de travessar tots aquests murs! Tampoc deixis mai d'escriure!!

    Sweetkisses

l´Autor

Foto de perfil de papallona

papallona

16 Relats

80 Comentaris

28642 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Hola, el meu nom és Aina i vaig néixer dia 20 de setembre de 1987. Visc a la planura de la magnífica illa de Mallorca, a un poble de la zona nord.
La gent que no em coneix me sol dir que soc molt tímida, i la gent que em coneix creu que soc molt extrovertida, no tenc terme mig. Potser aquesta és la principal de les meves carectarístiques, no sé... tampoc ho aniré a cercar...
M'agada molt escoltar música (sobretot si és d'Antònia Font), ensumar l'olor de la terra després de ploure, caminar per la sorra, nedar a la mar quan fa una calor sofocant, tenir converses sobre cap tema en concret, pendre el sol a la tarda, que em xiuxiuegin a l'orella, pintar i escriure. Hi ha molta gent que es sorprén que jo escrigui, no ho sap pràcticament ningú, però és que consider que els meus relats no són prou bons i per això m'avergonyeix una mica mostrar-los als amics.
M'he decidit de subscriure'm aqui perquè una amiga m'ha animat, i m'ha aconsellat que no deixi mai d'escriure. M'agrada escriure, però no m'agrada el que escric, per això agrairé els comentaris que em pogueu fer, gracies!!!