Aquells versos...

Fràgilment,
tots aquells versos,
que plogueren sobre nosaltres,
formaven una petita balsa de sentiments.

Aquests,
suraven amb delicadesa,
per les aigües mogudes,
dels nostres mars.

Plogueren dies i nits,
i a poc a poc,
varen anar fent, ells sols,
un nou poema.

Aquest,
deia amb un to agut,
que plorèssim més llàgrimes,
i oblidèssim els neguits.

Però...
no poguèrem,
i, dolçament,
ens vàrem incorporar,
en el nostre nou destí,
el nostre nou poema.