Aquells pots

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Vaig preguntar a la mare perquè arreglava aquelles maletes, hi anava posant vestidets d'infants. Em va respondre
-Perquè vaig a Madrid a ensenyar aquests mostraris en uns magatzems molt importants i que sempre em compren molt. -Ai mama!!.... no tardaràs oi!!.... -No reina, procuraré no tardar.
Bé a l'endemà era el dia que pensava marxar així és que el pare i jo la vam acompanyar a l'estació. Encara em feien pampallugues els ullets de pensar que em quedava sense la mare.
La mare va pujar molt decidida al tren, nosaltres ho miràvem des de fora, Es va asseure en un departament tot encoixinat, jo no vaig poder estar de pujar al departament fins que el tren no va marxar. Vaig fer les mil i una ximpleries pujant i baixant del tren i no sé quantes coses més. Tot just es va engegar el tren, va pujar un senyor tot atrafegat i amb el diari a sota el braç, saludant la mare. Es va seure i va obrir el diari i va anar passant fulls fins que el va tancar.
-Bon dia senyora, bon dia, quin viatge més llarg que fa aquest tren - Jo vaig a Madrid i perdoni.... Vostè també va tant lluny?....- Miri que són moltes hores.... Jo, vol que li digui, si no fos per les mitges jo no aniria.....je,je,je....- Vostè no sap de què parlo, però soc fabricant de mitges de nylon a Terrassa i que per poder guanyar-me una mica la vida.... doncs, no he acabat de pagar les màquines, que ja n'han sortit d'altres de noves i més modernes..... Què li sembla, com anem en aquest país?
Encara desprès de tants esforços i de nits sense dormir. -No me'n parli, com s'ha d'anar fer el cap, jo també tinc una botiga de venta al detall i també fabrico roba infantil, vaig començar sola a la botiga i ara tinc 22 noies treballant i vaig a dormir cada dia de les dues a les tres tallant roba per puguin cosir............ i varen començar a explicar els inicis dels negocis i tot els esforços que havien hagut de fer per arribar a tenir èxit, i la meva mare va dir..... Miri jo de tot això em sap greu una cosa, que vindrà un dia que canviarà el règim i ens pintaran un número a l'esquena i ens donaran un pot perquè anem a buscar el ranxo i això serà molt trist.....una mica va trigar a respondre el senyor.....- Miri senyora no pateixi tregui-ho del cap perquè si fos així vostè i jo seríem

ELS QUE FARÍEM ELS POTS...........

Quan la Maria va arribar de Madrid i ens va explicar la conversa amb el final de pots encara riem ara de l'acudit d'aquell espavilat de fabricant de mitges.



Comentaris

  • Sempre hi hagut...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-02-2008 | Valoració: 10

    ...gent amb empenta, hi com diu el teu protagonista, si fos necessari fabricaríen el que fos.
    Molt bé, com sempre ens fas veure el món d'un altre color.

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313812 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com