Aquella tarda de gener (vuit sextets i un cuartet)

Deu ser molt lluny aquella tarda de gener
aquella tarda i tu, totes dues esteu difuminades
per una boira negra, molt densa.
Allà al moll veig la teva silueta, d’esquenes
et crido però no vols girar-te, m’apropo
sé que t’esvairàs quan intenti tocar-te.


Perseguint el rastre d’aquella tarda de gener
vaig trobant-me, com fulles seques els records,
el record del teu cabell, la xarxa d’un pescador
que atrapava els meus dits enamorats.
Recordo la nostàlgia que tenia el teu mirar
Em tornava ocell, fugitius dels teus ulls blaus.


Deu ser molt lluny aquella tarda de gener
Lluny són també la teva veu i el so de l’arpa.
Lluny la teva pell, i l’olor de menta fresca.
Lluny els teus llavis, i en ells la meva brúixola
I sense brúixola els colors han perdut el nord
I jo he perdut la sortida del meu laberint interior.


Moltes coses he perdut des d’aquell gener
I moltes altres en canvi he anat trobant pel camí,
però no he volgut aturar-me a recollir-les...
Moltes paraules t’he escrit des de llavors,
des d’aquella freda tarda he inventat mil histories
I totes les protagonistes portaven el teu nom.


Deu ser molt lluny aquell gener,
entre els replecs de la teva bufanda, potser
o en l’última tassa de cafè que vam compartir,
llengua contra llengua, glop contra glop.
La nostra despedida tenia el mateix gust
d’allò que és amarg i inexplicablement dolç.


si poguessis canviar alguna cosa, què seria?
Si estiguessis entre els meus braços, què diries?
Junts, la teva respiració i el batec del meu cor
juguen amb innocència, trapelles, com nens.
Junts, tu i jo abraçats, i mentrestant...
ens espera aquella tarda de gener per estrenar.


Vas saltar del vaixell, aquella tarda de gener
vestida amb Llençols blancs i riure de sirena
Va canviar el vent i em vaig quedar sol,
capità d’una nau sense tripulació.
Em vaig convertir en arbre i em van créixer arrels
I des de llavors visc cap endins, al revés del món.


Deu ser molt lluny aquella tarda de gener
perquè ja no recordo si el teu vestit era blau o era verd,
si et vaig dir que t’estimava i que et quedessis
o vaig callar i et vaig parlar amb pensaments.
Si les llàgrimes que hi havia eren teves o meves
Si les promeses les vaig trencar jo o tu primer.



Entre el tenir i el somiar hi ha la fulla d’una navalla.
Entre el present i el passat hi ha la sorra d’una platja
Entre la vida i la paraula hi ha el poeta, presoner
Entre els teus llavis i els meus, hi ha una tarda de gener