Aquella nit d'estiu tenia ganes de tu.

Es van trobar. Feia dies que no ho feien d’aquella manera. Es van mirar i fou com si la gran quantitat de gent que els envoltava desaparegués. Tenien ganes de trobar-se, de deixar-se dur, de deixar que la tensió que hi havia entre ells es convertirà en milers de calfreds recorrent cada centímetre de la seua pell. Sabien el que volien i no fou falta parlar.
Primer va eixir ella, es va acomiadar de les seues amigues i els va dir que se n’anava a casa, que ja era hora d’anar-se’n a dormir. Dormir era el que menys li apetia.
Després ell va fer el mateix amb els seus amics.
Caminava sola pel carrer amb l’esperança de què unes mans l’agarraren per la cintura i la feren estrènyer. No va tardar gaire gens. De sobte es va trobar amb uns ulls que li demanaven guerra, que li anunciaven una gran batalla per davant. La besar i llavors els carrers foren testics de les ganes que tenien l’un de l’altre, de les mirades carregades de passió, de desig, de la tensió que tenien guardada després de dissimular. Van recórrer els carrers en busca d’un lloc on poder deixar-se dur, on poder ser l’un de l’altre. Cada racó fou un escenari perfecte per besar-se, per poder deixar les mans perdre’s per cada centímetre de la seua pell. Els petons pel coll que la feien estrènyer i que ell bé sabia que era el seu punt dèbil. Els cossos buscant encaixar-se, dissolent les ganes amb el contacte d’un cos contra l’altre. Ella es penjava del seu coll i ell l’agarrava pels malucs mentre ella el rodejava amb les seus cames per la cintura fins fer-li perdre l’equilibri. No podien més, el cor bategava impacient, les boques es buscaven desesperades, tenien set de plaer.
Aquella nit no volien t’estimes, no volien paraules d’amor. El camí fins a sa casa se’ls va fer etern. L’acorralava en cada paret, l’empenyia amb força i la recorria amb els seus llavis, encaixant-se els seus cossos d’una manera perfecta. La tensió augmentava, la vergonya s’esfumava, i les ganes de sentir-lo dintre d’ella eren ja incontrolables.
Per fi van arribar a casa. Van recórrer el corredor amb pressa, correns, un agarrat a la mà de l’altre. La va empentar al llit i es convertiren en dos animals irracionals. Les mans es perdien per cada racó de la pell, pels llocs més prohibits. El cor s’accelerava, els sospirs es convertiren en gemecs. Es van mirar i es van despullar de la vergonya. Després es despullaren ells, amb desenfre. Es van assaborir, fins i tot les parts més delicades. Ella s’estremia i ell la calmava i l’excitava al mateix temps. Agafant-lo pel maluc va acostar el seu cos cap al seu, compartiren l’alé i mentre es besaven ell va entrar dins d’ella. Es revolcaren com animals, amb moviments forts, les respiracions perderen el compàs, es trobaven a l’infinit, desbocats i llavors la nit es fou dia.

En acabar ell la va despedir amb un: ''Sabies que aquest moment arribaria, t'havia desitjat tant, havia pensat tant en perdre’m dintre teu...'' Es van fer un petó intens i van prometre trucar-se. Ho van fer. Repetiren.